La pèrdua d’un fill és una de les experiències més difícils que ens poden passar a la vida.
Quan aquesta pèrdua es dóna durant l’embaràs o el part s’anomena dol perinatal.
Aquest tipus de dol ha estat sempre molt silenciat socialment, especialment si la pèrdua es dóna durant el primer trimestre de l’embaràs. Afortunadament cada cop més s’està prenent consciència de la importància d’atendre als pares i familiars que han patit una pèrdua, independentment de l’edat gestacional del nadó.
Es dona visibilització cada any el dia 15 d’octubre: Dia Mundial del Dol Perinatal.
Característiques
1. Dol invisible i invalidat socialment.
Com hem comentat anteriorment, es tracta d’un procés invalidat socialment, és a dir, habitualment hi ha una resposta de silenci o de “restar importància” al que ha succeït. Això no es fa amb mala intenció, és l’herència social que tenim.
En aquest sentit, és habitual que els pares rebin comentaris com:
– “Encara sou joves, en podeu tenir un altre”.
– “Si venia malament, millor abans que després”.
– “Al menys pensa que ja tens un fill” (en el cas de tenir un fill viu a la familia).
2. Dol invalidat dins de la parella o per la mateixa dona.
Com a conseqüència del que “hem heretat socialment”, es possible que la parella o la pròpia dona es negui els sentiments que està sentint.
Es pot donar de diferents maneres:
– Fugir del dolor: fer moltes coses per estar ocupats i no pensar.
– No parlar sobre el tema.
– Reincorporar-se al treball un cop s’ha recuperat físicament.
– No permetre’s plorar, estar trista o irritable.
– Retreure’s a una mateixa o a la parella l’expressió de les seves emocions dies o setmanes després de la pèrdua.
– Aparentar al nostre entorn com si no hagués passat res.
3. Importància segons l’edat gestacional
A més setmanes tenia el nadó, més importància té la seva pèrdua. És a dir, sembla que hi ha més permís per estar malament si l’embaràs era de 8 mesos que de tres mesos.
Aquesta mena de “classificació del dolor”, reforça les dues primeres característiques que hem comentat anteriorment.
4. Manca de suport
Com a conseqüència del que hem dit ara, es probable que hi hagi poc suport o manca total del nostre entorn. Això és un factor molt important que determinarà l’empitjorament de la salut mental de la dona en les pròximes setmanes. Afortunadament això està canviant.
5. Cíclic
Els pares poden mostrar sentiments de shock, tristesa o irritabilitat que de manera cíclica van sorgint, malgrat passin els mesos.
6. Postpart sense nadó
Desde l’inici de l’embaràs es donen molts canvis físics, hormonals i neurològics que preparen a la dona, tant físicament com psicològicament, per el procés de gestació, part.
Emocionalment, es comencen a tenir conductes en benefici de la dona i el seu nadó, molt abans de que ella mateixa en sigui conscient. Això respon a tots els canvis neurohormonals i cerebrals que s’han produït.
Per tant, quan hi ha una pèrdua gestacional, independentment de les setmanes d’embaràs, el cos i la ment de la dona està en un postpart i s’ha de reajustar mica en mica.
El problema és que hi ha una incongruència molt gran: estic en postpart sense un nadó als meus braços.
7. Prejudicis
No totes les pèrdues es produeixen de la mateixa manera però el procés que es passa és el mateix.
Hi han pèrdues a les poques setmanes de l’embaràs o ja més avançat. Algunes són espontànies i d’altres en que els pares han de prendre una decisió molt dura: finalitzar la gestació per complicacions mèdiques o altres motius.
Independentment del per què hi ha una pèrdua, no hem de perdre el focus en que la dona i la parella necessiten suport, respecte i no sentir-se jutjats.
Conseqüències en la salut mental
Com en tota pèrdua d’una persona estimada, el procés de dol sorgeix. És saludable que s’expressi el dolor, la rabia, la impotència amb les persones del nostre entorn.
Sempre s’ha de respectar el ritme que marca la persona que està en dol, per evitar reprimir-la o pressionar-la a que afronti el que ha succeït.
Quan un dol no s’expressa, és quan la salut mental de la dona es complica.
Recursos per suport al dol perinatal
Hospitals: Actualment els professionals sanitaris estan conscienciats i preparats de com acompanyar a les famílies en aquest procés tan dur.
ASSIR: Hi ha la possibilitat de tenir assistència psicològica per les dones i les parelles que han patit una pèrdua gestacional.
Associacions: També existeixen diverses associacions de famílies que han patit una pèrdua gestacional.
En conjunt, s’està treballant per aumentar la visibilització del dol perinatal per respondre a les necessitats de les famílies i per respectar els drets que tenen.
Jessica Arjona
Psicòloga ASSIR Badalona
T'agrada:
M'agrada S'està carregant...