DIA MUNDIAL DE LA SALUT MENTAL MATERNA

El primer dimecres de cada mes de maig és el dia per reconèixer i prendre consciència de la importància de cuidar la salut mental perinatal, aquesta és durant el període d’embaràs i postpart, de les dones i de les famílies.

El període de l’embaràs i postpart és una etapa d’especial rellevància pel canvi d’etapa vital que suposa. És un període on es donen molts canvis a tots els nivells de la nostra vida i en poc temps. És per això que és una època en què pren especial rellevància que la dona i la parella tinguin i percebin suport del seu entorn de tal manera que se sentin segurs per entomar de forma adequada i adaptativa tots els canvis que arriben.

A aquests canvis que es donen, gairebé en tots els casos, s’ha d’afegir l’efecte d’altres factors de la vida que poden tenir impacte en la nostra salut mental.

Per exemple:

1. Dificultats en aconseguir l’embaràs: en aquests casos, algunes persones porten un temps més o menys llarg acumulant vivències que desgasten la salut mental en relació amb haver tingut dificultats a aconseguir un embaràs o en el fet que aquest arribi al naixement. En aquestes situacions, algunes persones han pogut patir també pèrdues gestacionals.
2. Dificultats econòmiques
3. Circumstàncies familiars desfavorables.
4. Malaltia pròpia o d’alguna persona estimada.

En tant a la salut mental, és important destacar que l’embaràs i postpart és l’etapa vital on les dones presenten major risc de complicacions de la seva salut mental, ja sigui perquè aparegui de nou un possible trastorn o perquè empitjora alguna malaltia mental que ja estava detectada prèviament.

La salut mental de les persones no només es nodreix de l’herència genètica (la qual, en algunes patologies és força rellevant) sinó de les circumstàncies socioeconòmiques on es troba la persona.

Així, en l’etapa perinatal hi ha circumstàncies protectores de la salut mental materna:

• Que la dona tingui situació econòmica estable i, implícitament, que tingui unes condicions laborals adequades.
• Que la dona tingui relacions segures i font de suport.
• Que no hi hagi presència de relacions de parella disfuncionals o, en l’extrem, amb presència de maltractament físic, emocional, econòmic, etc.
• Que no hi hagi presència de malaltia mental materna prèvia
• Que no hagi tingut experiències prèvies de violència sexual.
• Que la dona rebi informació objectiva que li permeti prendre decisions conscients i informades en vers al seu embaràs, part i postpart.

Algunes d’aquestes circumstàncies protectores no depenen directament de l’acció de la dona, però d’altres sí que es poden modificar. Per aquest motiu, entre d’altres, és important que les dones posin focus a l’autocura de la salut física però sense oblidar la seva salut mental.

Als equips d’ASSIR hi ha la presència del/a Psicòleg/a perinatal per oferir suport i tractament a les dones que ho desitgin durant aquesta etapa.

No hi ha salut sense salut mental, cuida-la, cuida’t.

A l’ASSIR, t’acompanyem.

Jessica Arjona
Psicòloga ASSIR Badalona

Vacuna de la Triple Vírica (xarampió, rubèola i parotiditis)

La vacuna està inclosa en el calendari de vacunacions sistemàtiques
i s’administra, en nadons, als 12 mesos i als 3 anys.

Triple_virica_XRPBaixa

Recomanació de la vacunació de tos ferina o dTpa en l’embaràs

En els darrers anys s’ha notificat un augment de la incidència de tos ferina. Els lactants menors de 6 mesos són el grup d’edat que presenta major morbiditat i mortalitat.

Es recomana administrar una dosi de vacuna dTpa (tos ferina) a totes les dones embarassades, preferentment en la visita de la llevadora, que es realitzarà a la setmana 27, amb la intenció de transferir anticossos al fetus i protegir a la persona embarassada de la infecció.

Font: salutgeneralitat

vacunat_contra_tos_ferina_2024Baixa

Font: https://canalsalut.gencat.cat/ca/detalls/article/Tos_ferina

Ramadà Mubarak

El ramadà és el mes més sagrat per a la comunitat musulmana. “Ramadà mubarak” és la salutació típica durant aquest mes, és a dir, “beneït Ramadà”. És un temps de sacrifici, purificació i introspecció. El novè mes del calendari islàmic, en què l’Alcorà va ser revelat al profeta Mahoma. Aquests dies, durant les hores de sol, els musulmans s’abstenen de menjar i beure per dedicar-se a la fe, connectar amb l’espiritualitat, practicar l’autodisciplina i l’empatia. El dejuni (sawm) diari s’acaba a la posta de sol, amb un menjar copiós dolç i salat sota la lluna anomenat ifta (final de dejuni). Durant el ramadà es cuinen i mengen plats típicament d’aquesta època : la harira( sopa es fa amb julivert i coriandre, api, tomàquet, ceba, pastanaga, cigrons, llenties, carn o ossos, sal, gingebre, tumèric, pebre, pebrot vermell dolç i una mica de farina al final i ou batut), dàtils o dolços àrabs. Durant l’àpat de l’ifta és quan la família socialitza fins a l’oració de l’alba.

Cada any, el mes de Ramadà varia, ja que depèn del calendari lunar islàmic, que es basa en els cicles lunars. Aquest any, el Ramadà va començar el dia 11 de març i finalitza el 10 d’abril.

Tot i que pels musulmans, poder celebrar el Ramadà és tot un orgull, hi ha casos en els que o bé està prohibit fer el dejuni, o bé no està recomanat.

No es realitza el dejuni, per exemple, mentre s’està menstruant o no es recomana fer-lo en situacions especials en les que el dejuni pot afectar a la persona que el realitza: malalties cròniques o agudes, embaràs, postpart o lactància, o a la infància.

Per tant, situacions com la menstruació, l’embaràs, el postpart i la lactància poden afectar a la realització del dejuni durant el Ramadà. En tots aquests casos, però, el temps que no s’ha pogut fer el dejuni, es pot recuperar més endavant, fora del període establert. Hi ha fins a un any, per poder fer el dejuni.

Així doncs, els 5-7 dies de dejuni no realitzat durant la menstruació es recuperen al final del Ramadà al igual que la no realització de dejuni en cas d’embaràs, postpart i lactància. Hi haurà la possibilitat de fer el dejuni durant un any.

El Corà recomana no realitzar el dejuni en l’embaràs i la lactància però no el prohibeix, per tant, dones musulmanes embarassades i lactants, poden decidir fer el dejuni, sempre que no corri risc la seva salut o la del seu fill o filla.

En cas de fer dejuni en l’embaràs i la lactància s’hauria d’informar als professionals sanitaris, ja que poden fer un bon assessorament per evitar especialment la deshidratació o qualsevol complicació deguda al dejuni.

Què cal tenir en compte en l’embaràs i la lactància durant el Ramadà?

S’hauria d’aturar el dejuni si:

• Si hi ha signes de deshidratació en la dona gestant i/o lactant: sequedat de mucoses, debilitat, irritabilitat, nàusees i/o vòmits, febre, mareig
• Si hi ha disminució dels moviments fetals

En els períodes d’ingesta prioritzar:

• Líquids abundants, preferiblement aigua (evitar begudes ensucrades i gasoses)
• Repartiment dels aliments en diferents àpats durant les hores d’ingesta, no en un sol àpat
• Evitar greixos i sucres d’absorció lenta (brioxeria, dolços, sucres, menjars preparats…)
• Hidrats de carboni d’absorció lenta (arròs, pasta, cereals)
• Aportació proteica en cada àpat (carn, ous, peix o llet)

Cal tenir present que tot i les recomanacions per passar un Ramadà durant la gestació i la lactància de la millor manera possible , sempre hi ha la possibilitat de posposar-lo, tal com s’indica al Corà i fer-ho més endavant.

Gemma Cazorla
Llevadora ASSIR Sabadell

LLIURAMENT DE PRODUCTES MENSTRUALS REUTILITZABLES A LES FARMÀCIES DE CATALUNYA. “La meva regla, les meves regles”

Encara avui en dia hi ha una manca d’informació veraç sobre la menstruació i la menopausa, i es viuen situacions de discriminació i prejudicis al respecte, així com pobresa menstrual (dificultat d’accés als productes menstruals adequats). Tots aquests fets són vulneracions dels drets sexuals i reproductius que estan lligats a les desigualtats estructurals endèmiques que afecten les dones i les persones menstruants.

Per prendre decisions fonamentades, cal tenir tota la informació necessària prèviament. El cas de la salut menstrual, no n’és una excepció. És per això que és vital tenir accés a l’educació menstrual; només així serà més fàcil garantir els drets sexuals i reproductius de les dones i persones menstruants. És un dret que ens pertany i que cal reclamar.

Informació ampliada

Font: https://igualtat.gencat.cat/ca/ambits-dactuacio/drets-sexuals-reproductius/les-meves-regles/

19 d’octubre, Dia Mundial contra el Càncer de Mama

L’objectiu d’aquesta celebració és conscienciar la població de la importància del diagnòstic precoç del càncer de mama per guanyar la lluita contra aquesta malaltia, que esdevé el tumor més freqüent en dones arreu del món.

La detecció precoç permet detectar el càncer de mama en una etapa molt inicial, quan encara no produeix molèsties i la possibilitat de curació és més alta. Per això, el Departament de Salut, d’acord amb les recomanacions de diversos organismes internacionals, convida les dones d’entre 50 a 69 anys a fer-se una mamografia cada 2 anys.

La prevenció és un altre element bàsic per reduir l’impacte de la malaltia. Malgrat que no se’n coneixen les causes exactes, el Codi Europeu contra el càncer recull un seguit de recomanacions per disminuir el risc de tenir un càncer de mama: mantenir un pes saludable i evitar l’obesitat -especialment després de la menopausa-, fer activitat física regularment, reduir el consum d’alcohol i practicar la lactància materna.

Font: Canal Salut

Vacunes de la grip i la COVID-19 a l’embaràs

A partir de la segona quinzena d’octubre s’ampliarà la vacunació conjunta contra la grip i la COVID a les persones de 60 anys i més i, i persones de menys edat amb condicions de risc, com son les embarassades i en el postpart fins a 6 mesos, per primera vegada, s’introdueix la vacunació sistemàtica antigripal per a tots els infants d’entre 6 i 59 mesos d’edat i per a les persones fumadores.

En aquest sentit, cal tenir en compte la situació epidemiològica en relació amb els diferents virus respiratoris que es pot seguir a la web del SIVIC, el fet de que la pandèmia de COVID-19 encara està activa (malgrat ja no sigui una emergència de salut pública d’interès internacional), i la importància de la prevenció de les malalties immunoprevenibles, especialment les respiratòries, ja que és durant la tardor i l’hivern quan els virus respiratoris circulen més i causen més patologies.

Per aquest motiu, cada any, es posa èmfasi especial a augmentar les cobertures de vacunació contra la grip i, en els darrers anys addicionalment, contra la COVID-19; especialment en les persones que tenen més risc de patir complicacions o de transmetre-la a aquestes persones de risc:

• persones grans a partir dels 60 anys.
• persones de menys edat amb condicions de risc, com son les persones embarassades i en el postpart fins a 6 mesos.
• el personal sanitari i sociosanitari (i altres col·lectius de treballadors, en el cas de la vacunació contra la grip).

Els objectius de la vacunació contra la grip i contra la COVID-19 són reforçar la protecció de les persones més vulnerables, així com del personal sanitari i sociosanitari, per intentar reduir la morbimortalitat per aquestes malalties i contribuir a reduir-ne l’impacte en la pressió assistencial. Un dels objectius de la vacunació enfront de la grip i la COVID-19 per a la temporada 2023-2024 és superar cobertures del 60% en dones embarassades i en persones amb condicions de risc entre d’altres.

Per assolir aquests objectius i garantir l’accessibilitat a les vacunes, les professionals de l’ASSIR: llevadora, obstetraginecòlegs-òlogues, administratives, tècniques de cures d’auxiliar d’infermeria us informaran sobre la importància de les vacunes en l’embaràs i en el postpart fins a 6 mesos. Es pot vacunar de les dues vacunes (Grip i Covid-19) al mateix temps si ho desitgeu. Els llocs per la vacunació son varis: la consulta de la llevadora de seguiment de l’embaràs, en els grups de preparació al naixement, en el postpart, en els de lactància i també de infermeria de vacunes d’atenció primària.

La cita per vacunar-se al seu centre d’atenció primària de referència s’ha de sol·licitar a través de La Meva Salut, al web de programació https://citasalut.gencat.cat/ o al CAP.

Quan l’embaràs no arriba

Cada cop és més freqüent visitar i acompanyar en els ASSIRS a dones i parelles que tenen un fort desig de tenir un fill i que, malgrat tots els esforços, no aconsegueixen un embaràs o que aquest arribi a terme.

En moltes ocasions, aquestes dones o parelles porten molts anys en aquesta situació. Per aquest motiu, es tracta d’una situació molt desgastant amb un alt cost emocional no únicament en cada membre de la parella, si no que es pot estendre i afectar a la relació de parella i la relació amb el seu entorn.

Definicions

La infertilitat es defineix com dificultats en l’aparell reproductor d’una persona quan no s’aconsegueix l’embaràs o el naixement d’un nadó viu a termini després de més de 12 mesos de tenir relacions sexuals sense utilitzar mètodes anticonceptius.

En canvi, l’esterilitat es defineix com la incapacitat de que es produeixi un embaràs.

En ambdós casos, es poden donar dues situacions:

1. Mai s’ha aconseguit un embaràs i/o que arribi a termini amb un nadó viu.
2. Després d’haver aconseguit un embaràs i/o que arribi a termini amb un nadó viu, no s’ha pogut aconseguir novament.

Desig d’embaràs i salut mental

El desig per tenir un fill neix de la part més profunda de les persones i moltes d’elles es refereixen a un sentiment intens que mai havien sentit.

De la mateixa manera i intensitat, no poder complir aquests desig, malgrat tots els esforços, pot comportar a un sentiment de buit intens i difícil de manejar. Aquests desig es nodreix de la necessitat humana de connectar amb els altres.

Afectació emocional

Abordar les dificultats reproductores des de la psicoteràpia és essencial per respectar el dret de les persones per fundar una família.

Les persones que presenten dificultats reproductores poden presentar malestar emocional, tals com:

• Sentiment de buit que no poden explicar.
• Com a conseqüència del primer, pot haver tendència a ocupar el seu temps i la seva ment en activitats de manera intensa (com per exemple: menjar, treballar, xarxes socials, …)
• Disminució de l’autoestima.
• Sentiments de culpabilitat (es dona de manera més freqüent en les dones).
• Distorsió de com ens percebem a nosaltres mateixos/es.
• Dificultats per dormir.
• Nerviosisme i malestar físic sense cap causa mèdica.
• Disminució de les activitats d’oci o, fins i tot, aïllament social.
• La persona pot reviure situacions desagradables del seu passat.
• Pensaments de desesperança en vers al futur.

Què podem fer?

• Obtenir informació directa dels professionals que ens atenen i coneixen la nostra situació concreta.
• Evitar navegar per la xarxa buscant informació, donat que és una font de molt malestar.
• Manejar l’estrès.
• Mantenir rutines i hàbits saludables i d’autocura (alimentació, exercici, mantenir rutina de son…).
• Potenciar la comunicació dins la parella (si hi ha) o amb persones de confiança.
• Evitar l’aïllament social.
• Evitar reduir tota o gran part de la nostra activitat a actes dirigits a aconseguir un embaràs.
• Demanar suport psicològic individual o en parella (si hi ha).
• Demanar suport psicològic i psiquiàtric si tenim un diagnòstic de trastorn mental greu (T. Bipolar, Esquizofrènia, …)

Si us trobeu en aquesta situació, no dubteu de demanar suport i orientació en les diferents especialitats del vostre ASSIR.

Jessica Arjona
Psicòloga ASSIR Badalona

DIA INTERNACIONAL DE LA VISIBILITAT TRANS+

Olalla Ruiz, il·lustradora

El dia 31 de març se celebra el dia internacional per a la visibilitat Trans+, iniciativa que va néixer el 2009 com a reacció als pocs dies festius LGTBI. Fins aleshores, tan sols es commemorava el dia Internacional de la Memòria Transsexual que recorda les persones Trans víctimes de crims d’odi.

Aquest any, al nostre país també hem de celebrar que fa poc més d’un més, s’ha aprovat la Llei per la igualtat real i efectiva de les persones Trans+ i per la garantia de les persones LGTBI. Ha estat aprovada després d’anys de reivindicació i diàleg. Ha estat un procés molt mediatitzat, polititzat i fortament polaritzat que ha generat molts debats i controvèrsia. Una llei necessària que tot i que ha patit modificacions i retallades suposa una indiscutible conquesta de drets i llibertats de les persones LGTBI+. Una qüestió de drets humans.

La invisibilitat és una forma de discriminació

La visibilitat Trans s’ha de lluitar cada dia doncs les persones del col·lectiu encara pateixen discriminacions socials, laborals i violències.

Que les persones Trans+ estiguin en tots els àmbits de la societat ens serveix per fer-les visibles, per trencar estereotips i per construir referents positius.

Ha de ser una lluita de tota la societat. Potser no n’hi ha prou en respectar, cal denunciar les discriminacions i els comentaris transfòbics del nostre entorn, encara que no siguem les persones afectades. Educar-nos i educar en diversitat sexual i afectiva. És responsabilitat de tots, totes i totis contribuir en transformar-nos en una societat més justa, amable i diversa.

Olga Dern
Llevadora Unitat Trànsit Sabadell

Coneixent l’endometriosi

¿Què és l’endometriosi?
És una malaltia crònica sistèmica i inflamatòria que causa un gran dolor físic i emocional. És potencialment debilitant i incapacitant.

Amb l’endometriosi el teixit que recobreix l’úter, l’endometri, creix i s’implanta fora d’ell, en llocs com els ovaris (principalment), a les trompes, a l’intestí…

Aquest teixit s’activa durant el cicle menstrual, ja que respon a les hormones, proliferant i sagnant durant la menstruació. Como el teixit no està dins de l’úter no es pot expulsar y actua como “una cola” produint adherències entre òrgans, com per exemple que l’ovari “s’enganxi” a l’úter produint dolor.

Aquest teixit al trobar-se a un lloc on no correspon inicia un procés d’inflamació afectant a tot el cos que el reconeix com estrany i tracta d’eliminar-lo.

1 de cada 10 dones d’entre 15 a 50 anys en el món pot patir endometriosi.

Símptomes
El principal símptoma de l’endometriosi és el dolor pelvià i abdominal especialment intens durant o després de la menstruació.

També podries tenir dolor intens coincidint quan vas al lavabo (disquèzia) o durant les relacions sexuals (disparèunia).

Pot produir problemes intestinals com como dolor, diarrees, restrenyiment, gasos…

També està relacionat amb la fatiga, cansament, insomni, astènia tot relacionat amb la hiperactivació del sistema immune.

Pot estar relacionat amb trobar dificultat a l’hora de buscar embaràs.

És important ser conscient que la gravetat dels símptomes NO es relacionen amb l’etapa de la malaltia.

Causes
Las causes no són del tot conegudes, però sembla que la causa que té més pes als estudis realitzats fins ara és el que coneix com a menstruació retrògrada.

En aquest cas la menstruació enlloc de ser expulsada per el canal vaginal faria el camí contrari “pujant” per les trompes uterines.

Possibles factors predisponents

• Antecedents familiars.
• Menstruació precoç o d’aparició tardana.
• Cicles menstruals curts o llargs.
• Menstruació abundant i allargada en el temps (7 dies o més).

Tractament
El tractament és important que sigui individualitzat segons cada dona i cada moment de la malaltia.

L’objectiu principal és suprimir el dolor, millorar la fertilitat i evitar la progressió de la malaltia amb antiinflamatoris, teràpia hormona i inclús cirurgia, si és necessari.

És crucial el tractament nutricional i mantenir uns hàbits de vida saludables per a poder mantenir el sistema immune el més controlat possible per evitar nous brots.

Hem de ser conscients que les nostres cèl·lules es nodreixen dels aliments que ingerim.

• Mantenir l’estrès controlat.
• Descans suficient i de qualitat.
• Exposició solar controlada.
• Alimentació saludable i antiinflamatòria.
• Evita tot el que pugui provocar-te inflamació com l’alcohol, el tabac, els aliments ultraprocessats.
• Pràctica d’exercici físic de manera regular i adaptada, tant aeròbic com de força.

Aquesta malaltia pot ser molt intensa, la manca d’informació, la incomprensió per part de la societat, la lentitud del diagnòstic, els problemes reproductius, tot plegat pot fer que et sentis sobrepassada. Si veus que et supera, que et sents ansiosa, trista, que ningú t’entén… No ho dubtis i demana cita a l’ASSIR.

Nosaltres estem aquí per acompanyar-te i ajudar-te.

Carolina Exposito,
Llevadora ASSIR Sta. Coloma