Parlem de violència obstètrica

Que és la violència obstètrica?
Violència obstètrica és aquella que exerceixen les organitzacions i/o els professionals sanitaris sobre el cos i els processos reproductius de les dones que dificulten a les dones la presa de decisions lliure i autònoma sobre el seu cos i sobre la seva salut sexual i reproductiva per una manca d’informació adequada. S’expressa en un tracte deshumanitzat i en un excés de la medicalització i patologització dels processos naturals de l’embaràs, part, puerperi i lactància.

Conseqüències de la violència obstètrica
La violència obstètrica afecta negativament la salut física i emocional de les dones, així com la seva qualitat de vida, la dels seus fills i la de les seves famílies.

La cascada d’intervencions innecessàries provoca iatrogènia donant lloc a més intervencionisme, més risc de complicacions i més dolor. Les seqüeles psicològiques van des de tristesa, angoixa, ràbia i un gran malestar emocional fins a la depressió postpart, quadres d’ansietat, fòbics o evitatius, i al trastorn d’estrès post-traumàtic.

Aquesta situació de malestar psicològic afecta la relació de la mare amb ella mateixa, el bebè, la parella i els professionals de la salut. Poden sorgir problemes d’autoconfiança en les pròpies capacitats, dificultats per a establir el vincle amb el seu bebè, dificultats amb l’establiment de la lactància i posteriors sentiments de culpabilitat, problemes de parella i manca de confiança en el sistema sanitari.

Com prevenir la violència obstètrica
Estar ben informada i assessorada és important. Quan finalitzi el primer trimestre d’embaràs pots començar a pensar quin tipus de part i lactància voldràs, i si tens qualsevol dubte, pregunta a la teva llevadora que t’anirà informant durant les visites del control de l’embaràs i t’ajudarà a resoldre els dubtes que puguis tenir.

Informa’t de les activitats educatives disponibles durant l’embaràs i apunta’t a les classes de preparació al naixement. La teva parella o la persona que desitgis podrà venir amb tu.

Prepara conjuntament amb la teva parella i la teva llevadora el pla de naixement. Si vols tenir el teu fill en un hospital, informa’t sobre les diferents opcions de part i mètodes d’alleugeriment del dolor de part dels centres hospitalaris. Demana a l’hospital on donaràs a llum visitar-ne les instal·lacions, i informa’t dels protocols en cas de ruptura de la borsa d’aigües sense contraccions, o en cas de gestació perllongada (més enllà de les 42 setmanes de gestació).

Quan facis el primer contacte amb els professionals de l’hospital comenta, revisa i consensua les possibilitats concretes que s’han expressat en el pla de naixement. Durant el part, estableix una comunicació assertiva amb els professionals que t’atenen, expressant les teves emocions de manera clara, franca i respectuosa. Demana informació de tot el procés de part i consensua amb el professionals les actuacions a seguir.

Què fer si penses que has patit violència obstètrica
Si sents que alguna cosa no ha anat bé durant el teu part, explica-ho a la teva llevadora durant les visites de control del puerperi, t’ajudarà a resoldre els dubtes que puguis tenir i a entendre el que t’ha passat.

És important expressar com et sents i demanar ajuda, en els equips d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (ASSIR) comptem amb professionals de la psicologia que et podem assistir.

Mercedes Guerrero
Llevadora ASSIR Sta. Coloma de G.

EL DOL DE LA PÈRDUA D’UN NADÓ

La pèrdua d’un fill és una de les experiències més difícils que ens poden passar a la vida.

Quan aquesta pèrdua es dóna durant l’embaràs o el part s’anomena dol perinatal.

Aquest tipus de dol ha estat sempre molt silenciat socialment, especialment si la pèrdua es dóna durant el primer trimestre de l’embaràs. Afortunadament cada cop més s’està prenent consciència de la importància d’atendre als pares i familiars que han patit una pèrdua, independentment de l’edat gestacional del nadó.

Es dona visibilització cada any el dia 15 d’octubre: Dia Mundial del Dol Perinatal.

Característiques

1. Dol invisible i invalidat socialment.
Com hem comentat anteriorment, es tracta d’un procés invalidat socialment, és a dir, habitualment hi ha una resposta de silenci o de “restar importància” al que ha succeït. Això no es fa amb mala intenció, és l’herència social que tenim.

En aquest sentit, és habitual que els pares rebin comentaris com:

– “Encara sou joves, en podeu tenir un altre”.

– “Si venia malament, millor abans que després”.

– “Al menys pensa que ja tens un fill” (en el cas de tenir un fill viu a la familia).

2. Dol invalidat dins de la parella o per la mateixa dona.
Com a conseqüència del que “hem heretat socialment”, es possible que la parella o la pròpia dona es negui els sentiments que està sentint.

Es pot donar de diferents maneres:

– Fugir del dolor: fer moltes coses per estar ocupats i no pensar.

– No parlar sobre el tema.

– Reincorporar-se al treball un cop s’ha recuperat físicament.

– No permetre’s plorar, estar trista o irritable.

– Retreure’s a una mateixa o a la parella l’expressió de les seves emocions dies o setmanes després de la pèrdua.

– Aparentar al nostre entorn com si no hagués passat res.

3. Importància segons l’edat gestacional
A més setmanes tenia el nadó, més importància té la seva pèrdua. És a dir, sembla que hi ha més permís per estar malament si l’embaràs era de 8 mesos que de tres mesos.

Aquesta mena de “classificació del dolor”, reforça les dues primeres característiques que hem comentat anteriorment.

4. Manca de suport
Com a conseqüència del que hem dit ara, es probable que hi hagi poc suport o manca total del nostre entorn. Això és un factor molt important que determinarà l’empitjorament de la salut mental de la dona en les pròximes setmanes. Afortunadament això està canviant.

5. Cíclic
Els pares poden mostrar sentiments de shock, tristesa o irritabilitat que de manera cíclica van sorgint, malgrat passin els mesos.

6. Postpart sense nadó
Desde l’inici de l’embaràs es donen molts canvis físics, hormonals i neurològics que preparen a la dona, tant físicament com psicològicament, per el procés de gestació, part.

Emocionalment, es comencen a tenir conductes en benefici de la dona i el seu nadó, molt abans de que ella mateixa en sigui conscient. Això respon a tots els canvis neurohormonals i cerebrals que s’han produït.

Per tant, quan hi ha una pèrdua gestacional, independentment de les setmanes d’embaràs, el cos i la ment de la dona està en un postpart i s’ha de reajustar mica en mica.

El problema és que hi ha una incongruència molt gran: estic en postpart sense un nadó als meus braços.

7. Prejudicis
No totes les pèrdues es produeixen de la mateixa manera però el procés que es passa és el mateix.

Hi han pèrdues a les poques setmanes de l’embaràs o ja més avançat. Algunes són espontànies i d’altres en que els pares han de prendre una decisió molt dura: finalitzar la gestació per complicacions mèdiques o altres motius.

Independentment del per què hi ha una pèrdua, no hem de perdre el focus en que la dona i la parella necessiten suport, respecte i no sentir-se jutjats.

Conseqüències en la salut mental

Com en tota pèrdua d’una persona estimada, el procés de dol sorgeix. És saludable que s’expressi el dolor, la rabia, la impotència amb les persones del nostre entorn.

Sempre s’ha de respectar el ritme que marca la persona que està en dol, per evitar reprimir-la o pressionar-la a que afronti el que ha succeït.

Quan un dol no s’expressa, és quan la salut mental de la dona es complica.

Recursos per suport al dol perinatal

Hospitals: Actualment els professionals sanitaris estan conscienciats i preparats de com acompanyar a les famílies en aquest procés tan dur.

ASSIR: Hi ha la possibilitat de tenir assistència psicològica per les dones i les parelles que han patit una pèrdua gestacional.

Associacions: També existeixen diverses associacions de famílies que han patit una pèrdua gestacional.

En conjunt, s’està treballant per aumentar la visibilització del dol perinatal per respondre a les necessitats de les famílies i per respectar els drets que tenen.

Jessica Arjona
Psicòloga ASSIR Badalona

Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència vers les Dones

1 de cada 2 dones (57,3%) ha patit violència al llarg de la seva vida per ser dona.

El 14,2% (2.905.489 dones) ha patit violència física i/o sexual d’alguna parella, actual o passada, en algun moment de la seva vida.

374.175 dones (1,8%) ha patit violència física i/o sexual d’alguna parella, actual o passada, en els últims 12 mesos.

Quan parlem de violència masclista, ens referim a un concepte de violència que va més enllà de la violència de gènere dins de l’àmbit de la parella o ex-parella, també parlem de violència sexual. La violència de gènere és la manifestació de la discriminació, de la situació de desigualtat i les relacions de poder dels homes sobre les dones, l’exerceixen els qui han estat els seus cònjuges o bé són o han estat lligats a elles per relacions similars d’afectivitat, fins i tot sense convivència. Les violències sexuals són qualsevol acte de naturalesa sexual no consentit o que condicioni el lliure desenvolupament de la vida sexual en qualsevol àmbit públic o privat, tant en la parella o ex-parella com fora d’ella, incloent-hi l’àmbit digital.

Quan parlem de víctimes de violència de gènere, ens referim a les dones que la pateixen per part de la seva parella o ex-parella, però també a les persones menors d’edat que són familiars de les dones o persones properes. Es tracta d’una de les pitjors formes de violència contra les dones, anomenada violència vicària, en que s’utilitza els menors per infligir el major dany possible a la dona. És un tipus de violència de gènere directa. Així mateix, les violències sexuals constitueixen potser una de les violacions de drets humans més habituals i ocultes de totes les que es cometen en la societat espanyola, que afecten de manera específica i desproporcionada a les dones i les nenes, però també els nens.

La violència masclista no és un problema privat, no és una cosa que passa a determinades dones o que només passa a casa. Afecta una immensa majoria de dones al nostre país i té múltiples formes. És un problema estructural, una violació dels drets humans. La implicació del conjunt de la societat: que cada persona sigui un agent actiu de lluita contra la violència, ajudant a detectar-la i acompanyant les víctimes.

Recursos per a qualsevol persona

• NECESSITES INFORMACIÓ ESPECIALITZADA I ASSESSORAMENT?
  • 016 (No deixa rastre a la factura)
  • 600 000 016 (WhatsApp)
  • 016-online@igualdad.gob.es
  • www.igualdad.gob.es
    
    
• ETS EN UNA SITUACIÓ D’EMERGÈNCIA?
  • 112 Emergències
  • 091 Policia Nacioal
  • 062 Guàrdia Civil
  • L’app ALERTCOPS (Android / iOS) permet enviar un senyal d’alerta a la policia amb la teva geolocalització.

Recursos només per a victimes

• NECESSITES ASSESSORAMENT JURÍDIC?
  • 016 (No deixa rastre a la factura)
  • 600 000 016 (WhatsApp)
  • 016-online@igualdad.gob.es
  • www.igualdad.gob.es

Font: https://www.igualdad.gob.es/prioridades/punto-violeta/Documents/GuiaPuntoVioletaMovilCatalan.pdf

Núria Risques
Llevadora ASSIR Granollers

Dia Mundial del Nadó Prematur

Avui, 17 de novembre, celebrem el Dia Mundial de la Prematuritat i és un dia molt important ja que 1 de cada 10 nounats que neixen són prematurs i cada any neixen uns 15 milions de prematurs al món. La prematuritat i les seves complicacions són la primera causa de mort neonatal i la segona de mort en menors de cinc anys.

Però, què significa ser prematur? Un embaràs normal té una durada aproximada de 40 setmanes comptant des del primer dia de l’última regla (uns 9 mesos i mig), tot i així considerem que un bebé ja és madur i pot néixer des de la setmana 37 fins a la 42.

Si un bebé neix abans de la setmana 37 es considera un naixement prematur:

• Prematur extrem: nascut abans de la setmana 28, entre l’1-2% de tots els nascuts vius.
• Molt prematur: nascut entre la setmana 29 i 31+6 de la gestació.
• Prematur moderat: nascut entre les 32 i 34+6 setmanes de la gestació.
• Prematur tardà: nascut entre la setmana 35 i 36.6 de la gestació.

Els dos primers grups constitueixen aproximadament el 20% del total. Són els que tenen més afectacions greus a llarg i curt termini, més mortalitat i el que requereixen la major part de recursos econòmics, temps d’assistència i d’investigació en neonatologia.

Malgrat la millora en l’assistència, la prevalença de la prematuritat es manté estable ja que també han augmentat les tècniques de reproducció assistida (amb més gestacions múltiples), l’edat materna i més induccions del part abans de les 37 setmanes per complicacions maternes o fetals.

És de vital importància identificar els factors de risc i crear estratègies per prevenir-los: dones amb antecedent de part prematur abans de les 34 setmanes, cirurgies uterines (conitzacions, correccions de malformacions o miomes), complicacions de l’embaràs (bessons, augment de líquid amniòtic, amenaça de part prematur, ruptura de bossa amniòtica prematura…), dones de raça negra, dones amb baix pes (IMC <19) o obesitat (IMC >30), període intergenèsic curt (menys de 12 mesos entre un part i un nou embaràs), tabac i altres tòxics, nivell socioeconòmic baix i factors psicosocials com estrés o depressió.

Les complicacions de la prematuritat es relacionen amb la immaduresa del seu cos i també són diverses: mal control de la glucosa, anèmia, icterícia (pell amb coloració groguenca per mal funcionament del fetge), infeccions, insuficiència respiratòria o cardíaca, hemorràgies cerebrals, inflamació intestinal greu o fins i tot la mort. A llarg termini també s’han relacionat amb problemes del desenvolupament neurosensorial, del creixement o respiratoris.

És un objectiu comú que entre tots podem fer consciència a la societat sobre els problemes als quals s’enfronten els nadons prematurs i l’impacte emocional que això suposa per a les famílies.

La mare és la millor incubadora fins que es demostri el contrari!

Alicia Maldonado
Ginecòloga ASSIR Sabadell

AQUESTA TARDOR, PROTEGEIX-TE EL DOBLE

En algunes persones la grip pot arribar a produir complicacions greus. Està demostrat recentment per l’evidència científica que la mortalitat de les persones amb COVID-19 es duplica quan també estan infectades pel virus de la grip. Vacunar-se contra la grip és vital per reduir la transmissió de la malaltia i facilitar, alhora, la lluita contra la COVID-19.

La vacuna, que s’ha d’administrar cada any perquè la seva composició varia en funció dels virus gripals circulants en la temporada anterior, és segura i els possibles efectes adversos són mínims. Les persones considerades de risc es poden vacunar gratuïtament al sistema sanitari públic.

La vacunació contra la grip i amb la dosi de record contra la COVID-19 està recomanada per a les persones de 60 anys o més, les qui pateixen malalties cròniques, les embarassades i els professionals de la salut.

Em puc vacunar contra la grip i contra la COVID-19 alhora?
Sí, totes dues vacunes es poden administrar en la mateixa cita. La vacunació conjunta es realitzarà en aquelles persones que formin part dels grups indicats per rebre ambdues vacunes.

Quan i com em puc vacunar?
Per demanar dia i hora per a la vacunació cal fer-ho a La Meva Salut, a citasalut.cat o a través dels centres d’atenció primària (CAP).

Acabo de superar la COVID-19. He d’esperar un temps per vacunar-me?
En principi, no cal esperar un temps específic per vacunar-se contra la grip després d’haver superat la COVID-19.

No és perillós vacunar-me si estic embarassada?
La vacuna contra la grip és una vacuna inactivada, que s’obté a partir de fragments de microorganismes morts. L’evidència científica demostra que aquests fragments no comporten cap risc per al fetus ni per al nounat.

De fet, la vacuna de la grip es recomana a les dones embarassades en qualsevol moment perquè protegeix la mare i al nadó durant els primers mesos de vida. La infecció pel virus de la grip durant el primer trimestre d’embaràs s’associa a un augment de malformacions cardíaques, llavi leporí (deformació congènita que es produeix quan el teixit del paladar i el llavi superior no s’uneixen) i defectes del tub neural (tub estret que es forma al principi de l’embaràs, la part superior del qual esdevé el cervell de l’embrió i, la resta, la medul·la espinal), i durant el segon i el tercer trimestre, a un increment del nombre d’avortaments i de parts prematurs.

Puc vacunar-me si estic donant el pit?
Durant el període del postpart i la lactància es pot administrar qualsevol tipus de vacuna, excepte la de la febre groga quan el nadó té menys de 6-9 mesos. La vacuna de la grip es recomana a les mares fins als sis mesos posteriors al part, quan aquest període coincideix amb la campanya de vacunació.

Font: Canal Salut. Vacunació de la grip

Nuria Risques
Llevadora ASSIR Granollers

1 de cada 8 dones desenvoluparan càncer de mama, cuida’t i cuida-les!

L’octubre es el mes de la visibilitat del càncer de mama i avui se celebra el Dia Mundial contra el càncer de mama

El càncer de mama s’ha convertit en el tumor més diagnosticat del món, superant al càncer de pulmó. En el 30% del càncer diagnosticat a Espanya en dones, el tumor originari és a la mama.

La incidència del càncer de mama es deu a diversos factors:

• L’avançament en el cribratge de tècniques de detecció precoç
• L’augment de l’esperança de vida: l’envelliment és un dels factors de risc majors per desenvolupar càncer. Com més edat, més errors a la cadena d’ADN
• L’edat fa que hàgim estat més temps exposats a factors de risc
• Els hàbits de vida: sedentarisme, consum de tabac i alcohol, alta contaminació, obesitat

L’edat més habitual on comença a aparèixer és entre els 35 i els 80 anys, tot i que la major incidència es produeix amb els canvis hormonals en el període de peri i post menopausa, entre els 45 i els 65 anys.

Com podem fer prevenció?

• Canvis d’estils de vida: hàbits alimentaria saludables, realitzar exercici, alletar de manera perllongada…
• Ser valorat si hi ha antecedents familiars
• Autoexploració mamària
• Realitzar les mamografies aconsellades

Més Informació:

Càncer de mama. Canal Salut

Fullet informatiu “Auto-examen dels pits, cinc minuts cada mes” en PDF

Meritxell Gómez
Llevadora ASSIR Sabadell

Un bon inici facilita la lactància materna exitosa

Font: Associació Catalana de Llevadores

Amb motiu de la setmana europea de la lactància materna, ens agradaria compartir eines per a una bona instauració de la lactància materna.

La pujada de la llet es produeix dins de les 48-96 hores després del naixement, que he de fer per a una bona instauració de la lactància?

• INICI PRECOÇ DE LA LACTÀNCIA MATERNA: és important realitzar pell amb pell i iniciar la primera presa durant les dues primeres hores després del naixement.
• QUANT MÉS ESTIMULACIÓ, MÉS PRODUCCIÓ.
• BONA POSICIÓ I SUCCIÓ.
• LACTÀNCIA MATERNA A DEMANDA: No té freqüència ni horaris establerts, l’horari de cada presa el marca el bebè quan té gana.
• EVITA XUMETS i BIBERONS: Pot crear interferències en la manera de succionar dels bebès i generar problemes en la instauració de la lactància.

És important que la teva llevadora de referència et doni suport fins una bona instauració de la lactància materna.

Succió i posició dels lactants

Existeixen DOS REFLEXOS INNATS implicats en la lactància materna:

• El reflex innat de recerca és en fregar galtes o boca, girarà cap al costat on li freguen; i a més iniciarà el reflex de succió.
• Quan el bebè es disposa a mamar, no només a de col·locar el mugró dins de la boca, sinó que ha de realitzar una coordinació de succió – deglució complexa. Se sol adquirir des de les 34 setmanes de gestació i és innat.

La gran majoria dels problemes dins de la lactància venen donats per una mala posició.

SIGNES DE BONA SUCCIÓ:

•  Boca ben oberta
•  Llavis revertits
•  Llengua sota el mugró
•  Galtes arrodonides
•  La barbeta toca el pit, nas lliure
•  La boca ha d’estar oberta, que agafi arèola (sobretot en la part inferior) no sols mugró
•  No realitza sorolls en mamar, només se li sent deglutir
•  Mou les orelles i/o la mandíbula.

SIGNES DE MALA SUCCIÓ:

• El llavi inferior només agafa la arèola inferior
• Les galtes enfonsades
• Realitza sorolls en mamar
• Dolor mantingut durant la presa en els mugrons

SIGNES DE BONA POSTURA:

• Col·locar al lactant amb el nas a l’alçada del mugró, estimular-li els llavis amb el mugró perquè iniciï el reflex de recerca
• Ofereix el pit observant si el nadó necessita ajuda, si li fa falta, toca la mama amb els dits en forma de C, mai fent la pinça (no pressionar sobre mugró ni arèola)
• Quan el lactant tingui la boca ben oberta, se li oferirà el pit al bebè, primer la barbeta i el mugró amb direcció a la part superior de la boca, perquè agafi la major part de pit. MAI NOMÉS MUGRÓ
• Has de col·locar al lactant panxa amb panxa, que tingui el cos recte i sempre bé prop del teu cos
• La mare ha de col·locar l’esquena recta i de manera còmoda, podria utilitzar coixins buscant la comoditat
• Si el dolor en la presa és mantingut en els mugrons, introdueix el teu dit menovell /petit (mans netes i ungles curtes) a l’interior de la boca del lactant perquè realitzi el buit i no et faci mal; retira al bebè i torna a col·locar al lactant seguint els consells anteriors

Meritxell Gómez
Llevadora ASSIR Sabadell

Us convidem a que, si teniu dubtes o problemes, us connecteu a aquestes videoconferències a través de la plataforma Teams:

Alba Llobera Sanz
Llevadora ASSIR Mataró
Dubtes i problemes amb l’alletament
Dilluns 10 d’octubre de 14h a 15h

Uniu-vos amb l’ordinador o l’aplicació mòbil
Feu clic aquí per unir-vos a la reunió
ID de la reunió: 398 313 174 618
Clau d’accés: fLEQdg
Baixa el Teams | Uniu-vos al web

---

Gemma Olivera Sánchez
Llevadora ASSIR Mollet
Consulta directa online per solucionar dubtes i problemes amb lactància.
Dimarts 11 d’octubre de 16h a 17h

Uniu-vos amb l’ordinador o l’aplicació mòbil
Feu clic aquí per unir-vos a la reunió
ID de la reunió: 351 153 429 844
Clau d’accés: EmsbEM
Baixa el Teams | Uniu-vos al web

---

Anna Pérez Llusa
Llevadora ASSIR Cerdanyola-Ripollet
Consulta directa online per solucionar dubtes i problemes amb lactància.
Divendres 14 d’octubre de 11h a 12h

Uniu-vos amb l’ordinador o l’aplicació mòbil
Feu clic aquí per unir-vos a la reunió
ID de la reunió: 321 117 881 787
Clau d’accés: hTkmqa
Baixa el Teams | Uniu-vos al web

Conseqüències psicològiques d’un part traumàtic

Fins a ⅓ de les dones refereixen el seu part com “traumàtic”.

Les característiques més bàsiques d’un part traumàtic són:

• Naixement d’un nadó viu.
• Percepció subjetiva de la dona de tenir por, angoixa o, fins i tot, pànic com a conseqüència de lesions físiques (seqüeles en el nadó o la dona) o emocionals (el tracte rebut).
• Percepció de la dona de que ella o el nadó podien morir.

Què condiciona que el part sigui una experiència traumàtica

Condicions de la dona:

• Si la dona ha patit abús sexual infantil o en l’edat adulta anterior al part.
• Dificultats en la salut mental de la dona abans de l’embaràs o durant el mateix.
• Haver viscut molt malament el part: molta por, no sentir-se escoltada, recolzada o sentir-se jutjada, sola o que no té el control de res…

Característiques de l’embaràs i part:

• Embaràs no desitjat.
• Complicacions mèdiques durant l’embaràs.
• Part complicat o instrumentalitzat.
• Complicacions mèdiques en el nadó: ingrés UCI, falta d’oxigen…

Condicions de l’entorn:

• Si ha tingut o té en la actualitat una relació de parella que abusa física o emocionalment.
• Manca de suport del seu entorn.
• Manca de persones que puguin ajudar a la dona (familiars a un altre país, problemes familiars que deriven en no tenir relació, pocs amics, etc)

Conseqüències

Salut mental de la dona:

La dona pot experimentar dies o fins i tot, mesos després (si no ha rebut atenció psicològica):

• Dificultats per dormir.
• Irritabilitat o explosions de rabia.
• Tensió muscular constant i cansanci.
• Sobresaltar-se o espantar-se amb molta facilitat.
• Malsons sobre el part: sobre el que va succeïr, sobre que el nadó es mor o que el segresten…).
• Tenir records en imatges o pensaments habitualment sobre el part.
• Afectació de la relació de la mare amb el nadó:
• Dificultats amb la lactància.
• No voler tenir contacte amb el nadó.
• Només veure aspectes negatius del nadó.
• Sentir-se molt angoixada o insegura quan està amb el nadó.
• No voler separar-se ni un segon del nadó.
• Plor intens i habitual.
• Sentiments d’inseguretat, de inutilitat, de ser mala mare.
• Tristesa molt marcada.
• Idees de fer-se mal a una mateixa o de desitjar morir.

Relació de parella:

• Discussions en la parella.
• Rebuig del contacte físic o íntim amb la parella.
• Dificultats en les relacions sexuals: desde manca de ganes fins a tenir relacions amb dolor en la penetració.
• Rebuig complet a les relacions sexuals.
• Ruptura de parella.

Decisions reproductores:

• Molta por a un nou embaràs.
• Utilitzar més d’un mètode anticonceptiu (p. exemple: preservatiu i píndola o DIU i preservatiu, etc)
• Rebutjar o renunciar completament a voler tenir més fills.
• Si es dona un nou embaràs:
  • Demanar directament part amb cesària.
  • Decidir interrompre un embaràs per tenir molta por al part.

Donat l’alt risc que la salut mental de la dona empitjori molt, és molt recomanable que la dona rebi atenció psicològica per evitar que es desenvolupi un trastorn mental i que es cronifiqui.

Jessica Arjona
Psicòloga ASSIR Badalona

Dia Mundial del donant de sang de cordó umbilical

El 17 de setembre és el dia mundial de donant de sang de cordó umbilical, “Quan dones sang de cordó contribueixes a salvar vides”.

Si estàs interessada et deixem informació:

Pàgina web del banc de cordó

Fulletó en format PDF

Dia Mundial de l’Obstetrícia

L’Obstetrícia comprèn l’embaràs, el part i el postpart. Les tres etapes són importants i cadascuna es viu d’una manera diferent. Avui parlarem del postpart, sovint és la més oblidada però creiem que potser és la més important ja que normalment les parelles no es troben tant acompanyades com en la resta.

Heu sentit a parlar de la tristesa, la depressió i la psicosi postpart? Durant la gestació i el puerperi es presenten canvis bioquímics, hormonals, psicològics i socials que provoquen una major vulnerabilitat a que apareguin trastorns psíquics.

El 80% de les dones pateixen algun tipus d’alteració durant aquestes etapes i això suposa un problema de salut pública. Degut a la falta d’informació, algunes persones ho poden atribuir a una manca de capacitat de la mare, a la falta de fortalesa o determinació per a superar un període difícil de la maternitat. Sovint el postpart està molt idealitzat i si no aconseguim diferenciar els símptomes o no s’accedeix a un recolzament i/o tractament, pot suposar un problema crònic.

Tristesa postpart
També s’anomena Baby Blues o Maternity Blues i es descriu com una alteració de l’estat d’ànim deguda a canvis hormonals, psicològics i socials, que es presenta en el 50-80% de les dones. Tenen una duració i intensitat variables i apareixen entre el segon i quart dia postpart. Els símptomes poden ser labilitat emocional, irritabilitat i tristor o plor fàcil, així com ansietat i desesperació per la dificultat en el maneig del nounat. Acostumen a desaparèixer de manera espontània entre les 2 i 3 setmanes següents. És un trastorn molt freqüent, així que hem d’estar preparats tant la família com els professionals per a oferir un bon recolzament i acompanyament.

Depressió postpart
Es tracta d’un episodi depressiu que pot ser lleu, moderat o greu i que afecta entre 6 i el 34% de les dones. No es coneixen les causes però si es poden detectar factors de risc: antecedent d’ansietat i depressió previs o durant la gestació, complicacions durant la gestació, embaràs no planificat, falta de recolzament familiar, separació de la parella, dificultat econòmica, dificultat en la lactància o mala salut del nounat, entre d’altres.

Apareixen en qualsevol moment postpart: dies, setmanes o fins i tot un any després. Els símptomes més comuns són: estat deprimit, tristor i plors persistents, disminució de l’interès o capacitat per gaudir de les activitats, cansament crònic, ansietat amb atacs de pànics, autocrítica extrema, dificultat en sol·licitar recolzament o vincular-se amb el bebè, sentiments de culpa i fins i tot pensaments d’autolesió.

Quan s’identifiquen, s’han de tractar amb un especialista de Psicologia i valorar si precisa també tractament mèdic. Amb un recolzament i seguiment adequat, es tractarà d’un procés temporal i amb una recuperació completa.

Psicosi postpart
És un episodi afectiu amb símptomes psicòtics poc freqüent ja que es presenta en 1-2 de cada 1000 parts. Els factors de risc que s’han identificat són els següents: antecedent personal d’un trastorn afectiu (sobretot trastorn bipolar), haver patit esquizofrènia o una psicosi postpart prèvia.

A diferència dels anteriors, els símptomes s’inicien de manera brusca entre el tercer i el novè dia postpart. La fase inicial, que acostuma a durar una setmana, compren insomni i incapacitat per a descansar, irritabilitat amb ansietat i inestabilitat de l’estat d’ànim. Després continuen les preocupacions excessives per trivialitats, confusió i rebuig del menjar. Més tard apareix la fase aguda que inclou els símptomes psicòtics, delirants i les al·lucinacions. El tractament inclou una teràpia farmacològica enèrgica i un seguiment psico-social. Malgrat que es tracta d’un episodi més llarg i que requereix un tractament més complex, en la majoria de vegades també s’assoleix una recuperació completa.

Tenint en compte tot això, és primordial que els professionals de la salut estiguem formats en l’àmbit psico-emocional de la gestació, el part i el postpart, ja que moltes dones (per culpa, vergonya o desconeixement) no en parlen del tema, ho neguen o minimitzen els seus sentiments.

No tinguem por en consultar, la salut mental és tant important com la física!

Alicia Maldonado
Ginecòloga ASSIR Sabadell