El ramadà és el mes més sagrat per a la comunitat musulmana. “Ramadà mubarak” és la salutació típica durant aquest mes, és a dir, “beneït Ramadà”. És un temps de sacrifici, purificació i introspecció. El novè mes del calendari islàmic, en què l’Alcorà va ser revelat al profeta Mahoma. Aquests dies, durant les hores de sol, els musulmans s’abstenen de menjar i beure per dedicar-se a la fe, connectar amb l’espiritualitat, practicar l’autodisciplina i l’empatia. El dejuni (sawm) diari s’acaba a la posta de sol, amb un menjar copiós dolç i salat sota la lluna anomenat ifta (final de dejuni). Durant el ramadà es cuinen i mengen plats típicament d’aquesta època : la harira( sopa es fa amb julivert i coriandre, api, tomàquet, ceba, pastanaga, cigrons, llenties, carn o ossos, sal, gingebre, tumèric, pebre, pebrot vermell dolç i una mica de farina al final i ou batut), dàtils o dolços àrabs. Durant l’àpat de l’ifta és quan la família socialitza fins a l’oració de l’alba.
Cada any, el mes de Ramadà varia, ja que depèn del calendari lunar islàmic, que es basa en els cicles lunars. Aquest any, el Ramadà va començar el dia 11 de març i finalitza el 10 d’abril.
Tot i que pels musulmans, poder celebrar el Ramadà és tot un orgull, hi ha casos en els que o bé està prohibit fer el dejuni, o bé no està recomanat.
No es realitza el dejuni, per exemple, mentre s’està menstruant o no es recomana fer-lo en situacions especials en les que el dejuni pot afectar a la persona que el realitza: malalties cròniques o agudes, embaràs, postpart o lactància, o a la infància.
Per tant, situacions com la menstruació, l’embaràs, el postpart i la lactància poden afectar a la realització del dejuni durant el Ramadà. En tots aquests casos, però, el temps que no s’ha pogut fer el dejuni, es pot recuperar més endavant, fora del període establert. Hi ha fins a un any, per poder fer el dejuni.
Així doncs, els 5-7 dies de dejuni no realitzat durant la menstruació es recuperen al final del Ramadà al igual que la no realització de dejuni en cas d’embaràs, postpart i lactància. Hi haurà la possibilitat de fer el dejuni durant un any.
El Corà recomana no realitzar el dejuni en l’embaràs i la lactància però no el prohibeix, per tant, dones musulmanes embarassades i lactants, poden decidir fer el dejuni, sempre que no corri risc la seva salut o la del seu fill o filla.
En cas de fer dejuni en l’embaràs i la lactància s’hauria d’informar als professionals sanitaris, ja que poden fer un bon assessorament per evitar especialment la deshidratació o qualsevol complicació deguda al dejuni.
Què cal tenir en compte en l’embaràs i la lactància durant el Ramadà?
S’hauria d’aturar el dejuni si:
- Si hi ha signes de deshidratació en la dona gestant i/o lactant: sequedat de mucoses, debilitat, irritabilitat, nàusees i/o vòmits, febre, mareig
- Si hi ha disminució dels moviments fetals
En els períodes d’ingesta prioritzar:
- Líquids abundants, preferiblement aigua (evitar begudes ensucrades i gasoses)
- Repartiment dels aliments en diferents àpats durant les hores d’ingesta, no en un sol àpat
- Evitar greixos i sucres d’absorció lenta (brioxeria, dolços, sucres, menjars preparats…)
- Hidrats de carboni d’absorció lenta (arròs, pasta, cereals)
- Aportació proteica en cada àpat (carn, ous, peix o llet)
Cal tenir present que tot i les recomanacions per passar un Ramadà durant la gestació i la lactància de la millor manera possible , sempre hi ha la possibilitat de posposar-lo, tal com s’indica al Corà i fer-ho més endavant.
Gemma Cazorla
Llevadora ASSIR Sabadell
M'agrada S'està carregant...