Conseqüències psicològiques d’un part traumàtic

Fins a ⅓ de les dones refereixen el seu part com “traumàtic”.

Les característiques més bàsiques d’un part traumàtic són:

• Naixement d’un nadó viu.
• Percepció subjetiva de la dona de tenir por, angoixa o, fins i tot, pànic com a conseqüència de lesions físiques (seqüeles en el nadó o la dona) o emocionals (el tracte rebut).
• Percepció de la dona de que ella o el nadó podien morir.

Què condiciona que el part sigui una experiència traumàtica

Condicions de la dona:

• Si la dona ha patit abús sexual infantil o en l’edat adulta anterior al part.
• Dificultats en la salut mental de la dona abans de l’embaràs o durant el mateix.
• Haver viscut molt malament el part: molta por, no sentir-se escoltada, recolzada o sentir-se jutjada, sola o que no té el control de res…

Característiques de l’embaràs i part:

• Embaràs no desitjat.
• Complicacions mèdiques durant l’embaràs.
• Part complicat o instrumentalitzat.
• Complicacions mèdiques en el nadó: ingrés UCI, falta d’oxigen…

Condicions de l’entorn:

• Si ha tingut o té en la actualitat una relació de parella que abusa física o emocionalment.
• Manca de suport del seu entorn.
• Manca de persones que puguin ajudar a la dona (familiars a un altre país, problemes familiars que deriven en no tenir relació, pocs amics, etc)

Conseqüències

Salut mental de la dona:

La dona pot experimentar dies o fins i tot, mesos després (si no ha rebut atenció psicològica):

• Dificultats per dormir.
• Irritabilitat o explosions de rabia.
• Tensió muscular constant i cansanci.
• Sobresaltar-se o espantar-se amb molta facilitat.
• Malsons sobre el part: sobre el que va succeïr, sobre que el nadó es mor o que el segresten…).
• Tenir records en imatges o pensaments habitualment sobre el part.
• Afectació de la relació de la mare amb el nadó:
• Dificultats amb la lactància.
• No voler tenir contacte amb el nadó.
• Només veure aspectes negatius del nadó.
• Sentir-se molt angoixada o insegura quan està amb el nadó.
• No voler separar-se ni un segon del nadó.
• Plor intens i habitual.
• Sentiments d’inseguretat, de inutilitat, de ser mala mare.
• Tristesa molt marcada.
• Idees de fer-se mal a una mateixa o de desitjar morir.

Relació de parella:

• Discussions en la parella.
• Rebuig del contacte físic o íntim amb la parella.
• Dificultats en les relacions sexuals: desde manca de ganes fins a tenir relacions amb dolor en la penetració.
• Rebuig complet a les relacions sexuals.
• Ruptura de parella.

Decisions reproductores:

• Molta por a un nou embaràs.
• Utilitzar més d’un mètode anticonceptiu (p. exemple: preservatiu i píndola o DIU i preservatiu, etc)
• Rebutjar o renunciar completament a voler tenir més fills.
• Si es dona un nou embaràs:
  • Demanar directament part amb cesària.
  • Decidir interrompre un embaràs per tenir molta por al part.

Donat l’alt risc que la salut mental de la dona empitjori molt, és molt recomanable que la dona rebi atenció psicològica per evitar que es desenvolupi un trastorn mental i que es cronifiqui.

Jessica Arjona
Psicòloga ASSIR Badalona

Dia Mundial del donant de sang de cordó umbilical

El 17 de setembre és el dia mundial de donant de sang de cordó umbilical, “Quan dones sang de cordó contribueixes a salvar vides”.

Si estàs interessada et deixem informació:

Pàgina web del banc de cordó

Fulletó en format PDF

Dia Mundial de l’Obstetrícia

L’Obstetrícia comprèn l’embaràs, el part i el postpart. Les tres etapes són importants i cadascuna es viu d’una manera diferent. Avui parlarem del postpart, sovint és la més oblidada però creiem que potser és la més important ja que normalment les parelles no es troben tant acompanyades com en la resta.

Heu sentit a parlar de la tristesa, la depressió i la psicosi postpart? Durant la gestació i el puerperi es presenten canvis bioquímics, hormonals, psicològics i socials que provoquen una major vulnerabilitat a que apareguin trastorns psíquics.

El 80% de les dones pateixen algun tipus d’alteració durant aquestes etapes i això suposa un problema de salut pública. Degut a la falta d’informació, algunes persones ho poden atribuir a una manca de capacitat de la mare, a la falta de fortalesa o determinació per a superar un període difícil de la maternitat. Sovint el postpart està molt idealitzat i si no aconseguim diferenciar els símptomes o no s’accedeix a un recolzament i/o tractament, pot suposar un problema crònic.

Tristesa postpart
També s’anomena Baby Blues o Maternity Blues i es descriu com una alteració de l’estat d’ànim deguda a canvis hormonals, psicològics i socials, que es presenta en el 50-80% de les dones. Tenen una duració i intensitat variables i apareixen entre el segon i quart dia postpart. Els símptomes poden ser labilitat emocional, irritabilitat i tristor o plor fàcil, així com ansietat i desesperació per la dificultat en el maneig del nounat. Acostumen a desaparèixer de manera espontània entre les 2 i 3 setmanes següents. És un trastorn molt freqüent, així que hem d’estar preparats tant la família com els professionals per a oferir un bon recolzament i acompanyament.

Depressió postpart
Es tracta d’un episodi depressiu que pot ser lleu, moderat o greu i que afecta entre 6 i el 34% de les dones. No es coneixen les causes però si es poden detectar factors de risc: antecedent d’ansietat i depressió previs o durant la gestació, complicacions durant la gestació, embaràs no planificat, falta de recolzament familiar, separació de la parella, dificultat econòmica, dificultat en la lactància o mala salut del nounat, entre d’altres.

Apareixen en qualsevol moment postpart: dies, setmanes o fins i tot un any després. Els símptomes més comuns són: estat deprimit, tristor i plors persistents, disminució de l’interès o capacitat per gaudir de les activitats, cansament crònic, ansietat amb atacs de pànics, autocrítica extrema, dificultat en sol·licitar recolzament o vincular-se amb el bebè, sentiments de culpa i fins i tot pensaments d’autolesió.

Quan s’identifiquen, s’han de tractar amb un especialista de Psicologia i valorar si precisa també tractament mèdic. Amb un recolzament i seguiment adequat, es tractarà d’un procés temporal i amb una recuperació completa.

Psicosi postpart
És un episodi afectiu amb símptomes psicòtics poc freqüent ja que es presenta en 1-2 de cada 1000 parts. Els factors de risc que s’han identificat són els següents: antecedent personal d’un trastorn afectiu (sobretot trastorn bipolar), haver patit esquizofrènia o una psicosi postpart prèvia.

A diferència dels anteriors, els símptomes s’inicien de manera brusca entre el tercer i el novè dia postpart. La fase inicial, que acostuma a durar una setmana, compren insomni i incapacitat per a descansar, irritabilitat amb ansietat i inestabilitat de l’estat d’ànim. Després continuen les preocupacions excessives per trivialitats, confusió i rebuig del menjar. Més tard apareix la fase aguda que inclou els símptomes psicòtics, delirants i les al·lucinacions. El tractament inclou una teràpia farmacològica enèrgica i un seguiment psico-social. Malgrat que es tracta d’un episodi més llarg i que requereix un tractament més complex, en la majoria de vegades també s’assoleix una recuperació completa.

Tenint en compte tot això, és primordial que els professionals de la salut estiguem formats en l’àmbit psico-emocional de la gestació, el part i el postpart, ja que moltes dones (per culpa, vergonya o desconeixement) no en parlen del tema, ho neguen o minimitzen els seus sentiments.

No tinguem por en consultar, la salut mental és tant important com la física!

Alicia Maldonado
Ginecòloga ASSIR Sabadell

LACTÀNCIA I VINCLE AMB EL NADÓ

Què és el vincle entre mare i fill?
El procés de vinculació és molt important per els mamífers, entre els que ens trobem els éssers humans. Nosaltres tenim tendència a establir i mantenir vincles afectius sòlids i importants amb persones importants del nostre entorn (familiars, amics, parella, etc). Aquest vincle no es dona només amb els nostres pares, sinó que aquestes són les primeres persones amb qui ho fem tots.

La primera persona amb qui acostumem tots a fer el vincle és amb la nostra mare (o amb la persona que ens hagi cuidat principalment durant la nostra infància). Segons les característiques del nostre primer vincle, ho anirem repetint de forma automàtica i inconscient amb la resta de persones importants de la nostra vida. 

Per què és important?
El vincle assegura la supervivència física i emocional de les persones.

Com és crea?
A nivell emocional, el vincle amb el nostre nadó comença amb el desig de ser pares, es materialitza durant l’embaràs, es potencia amb el primer contacte pell amb pell en el moment del part i continua amb cada interacció, mirada, contacte físic, olor i carícia que es té amb la criatura.

A nivell fisiològic, durant les contraccions del part, el nostre cos allibera una hormona anomenada oxitocina, la qual és l’encarregada de crear i mantenir el vincle amb el nadó. Dit d’una altre manera, aquesta hormona facilita que nosaltres obtinguem plaer interaccionant amb el nostre nadó i facilita l’enamorament en vers ell o ella, amb l’objectiu de que puguem proporcionar les cures necessàries cap a la criatura.

Quin paper té la lactància en aquest procés?
La lactància és una etapa essencial per continuar enfortint aquest vincle. Durant les preses, estem en contacte físic molt estret amb el nostre nadó. Aquest contacte íntim crea un procediment en el qual el nostre nadó, de manera instintiva, estimula i programa, d’alguna manera, el nostre cervell per que es puguin activar el nostre comportament maternal dirigit a donar totes les cures necessàries cap a ell o ella durant el postpart.

Quina relació té el vincle amb la salut mental?
En base a aquest primer vincle amb els pares, la criatura anirà aprenent mica en mica les habilitats necessàries per la regulació de les seves emocions, les característiques de la seva relació amb altres persones en el futur i la construcció de la seva autoestima conforme vagi creixent.

Per tant, la presència i les característiques d’aquest primer vincle definirà les habilitats de la persona per relacionar-se en el futur amb els altres així com les eines per resoldre problemes interpersonals (problemes amb la família, amb la parella, amb les amistats, amb companys de feina…).

Què podem fer per facilitar-lo?
El procés de vinculació es dona de manera natural i instintiva, per la qual cosa, no és un acte conscient que haguem de promoure per se, si no que, simplement succeeix.

Per tant, és molt important que procurem que no hi hagin interferències o que aquestes siguin mínimes. 

Us orientem a tenir en compte els següents aspectes:

• Poder tenir moments tranquils, sense sorolls forts ni molta gent al vostre voltant, per poder donar el pit o el biberó.
• Observar amb atenció al nostre nadó i centrar-nos en la seva respiració, sorolls emesos, moviments.
• Buscar i mantenir el contacte ocular amb el nostre nadó.
• Acariciar-lo i olorar-lo.
• Somriure i parlar-li.

En conclusió, és molt important respectar l’espai i el temps entre els pares i el nadó. Per aquest motiu es recomana a les persones de l’entorn que sempre preguntin als pares si poden agafar al nadó, si poden anar a fer una visita a casa i, en general, ser respectuós i demanar permís als pares per qualsevol qüestió que tingui a veure amb el nadó.

Per últim, però no menys important, és de vital importància cuidar de la salut mental de la mare durant l’embaràs i postpart. Per aquest objectiu, els serveis de psicologia dels Centres d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (ASSIR) ofereixen acompanyament i intervenció específica per a totes les dones i les seves parelles.

Jessica Arjona
Psicòloga ASSIR Badalona

SETMANA MUNDIAL DE LA LACTÀNCIA MATERNA

Avui comença la setmana mundial de la lactància materna sota el lema “Impulsemos la Lactancia Materna: Apoyando y educando”, és important continuar celebrant aquesta setmana perquè encara que sabem els beneficis que aporta, la gran majoria de nens al món no fan lactància materna exclusiva fins els 6 mesos.

La lactància materna és l’aliment més òptim pels nadons: és segura, s’adapta contínuament a les necessitats de cada criatura, aliment equilibrat, traspassa immunitat, promou vincles emocionals i psicològics, menys impacte mediambiental…

A més a més, redueix el risc de moltes malalties pel nadó: obesitat, diabetis, malalties infeccioses, mort sobtada del lactant…

🌍🍼 Sabies que l'alletament matern disminueix el risc de determinades infeccions associades a la síndrome de la mort sobtada?

🎥👉 https://t.co/riwqOI90bd#SetmanaMundialDeLaLactànciaMaterna pic.twitter.com/rflvjgJTrY

— Salut (@salutcat) August 3, 2022

Per la mare també té múltiples beneficis, disminuint: risc càncer de mama i d’ovari, malalties cardiovasculars i osteoporosis.

🤔 Sabies que l'alletament disminueix el sagnat i el risc d'anèmia durant la recuperació postpart?

🌍🍼 Avui comença la Setmana Mundial de la Lactància Materna, per això us convidem a veure aquest vídeo:

🎥👉 https://t.co/uTqdu8jUsz pic.twitter.com/YqmIxYXvuQ

— Salut (@salutcat) August 1, 2022

La OMS recomana lactància materna exclusiva els 6 primers mesos i mínim fins els 2 anys amb alimentació complementaria.

Vivim en una societat que dificulta la lactància materna, és necessari un canvi de paradigma: el mercat laboral no facilita la conciliació (permís maternal de 16 setmanes quan la OMS recomana 6 mesos de lactància materna exclusiva), la medicalització del part, informacions de professionals en ocasions contradictòries…

És per això important reivindicar polítiques que protegeixin els drets de mares i nadons, actualització de professionals i formació continuada per poder donar el suport correcte a les famílies.

Des de l’ASSIR promovem la lactància materna, acompanyem i eduquem en l’embaràs i el postpart a les dones i a les seves famílies. A les classes d’educació maternal i postpart, s’intenta crear un ambient propici per fer tribu i poder resoldre dubtes, recolzar a les famílies i compartir experiències. Si estàs embarassada o has sigut mare posa’t en contacte amb el teu ASSIR per participar.

SOS QUINA PICOR: CANDIDIASI!

De ben segur que alguna de vosaltres, amiga, família o parella en algun moment ha patit candidiasi i la paraula ja us resulta familiar, ara amb l’estiu aquest fong anomenat Candida encara es torna més freqüent.

La candidiasi és una infecció vaginal que ha patit o patirà el 75% de població, una infecció que no és greu tot i que pot arribar a ser molt molesta.

Quins símptomes son els més habituals davant aquesta infecció?

• Prurit vaginal.
• Flux blanc, grumós.
• Irritació o eritema vulvar.
• Edema vulvar o clivelles.
• Dolor en orinar.
• Dolor en les relacions sexuals amb penetració.

Durant la regla és possible que notis milloria de la simptomatologia.

Quin és el tractament?

• Només es tracta la infecció si cursa amb símptomes.
• La majoria de les infeccions es tracten amb antifúngics locals, tot i que a vegades és necessari tractament oral.
• Un professional haurà de valorar el tractament, en especial si hi ha factors de risc associats.
• Si és necessari, modificar hàbits de vida e higiènics.

Podem prevenir la candidiasi d’alguna manera?

• Mantenir els genitals nets i secs: utilitzar sabons d’higiene íntima, canvi de roba quan està humida.
• Alimentació: prescindir de sucre i cereals refinats, reforçar la fibra alimentaria i fer ús de prebiòtics i probiòtics.
• Exercici físics: mantenir-nos actius afavoreix les nostre defenses.
• Si has mantingut relacions sense preservatiu i la teva parella també presenta símptomes, necessitarà ser visitada i tractada, si escau.

Meritxell Gómez
Llevadora ASSIR Sabadell

Afrontant el final del teu embaràs a l’estiu?

La temperatura corporal de la dona creix d’una manera natural durant l’embaràs, per la qual cosa les gestants són més susceptibles de patir un cop de calor. Les altes temperatures influeixen en símptomes com el cansament i la fatiga, especialment en l’últim trimestre de gestació. Així mateix, la calor pot comportar deshidratació, taquicàrdia i fallades circulatòries.

Aquí tens alguns consells perquè sigui més suportable i ho gaudeixis al màxim:

Unitat Trànsit

El sistema sanitari públic té la missió de garantir el dret a la salut a tota la població i, en especial, a aquells col·lectius que pateixin vulnerabilitats de qualsevol tipus o que n’hagin quedat exclosos històricament per motius diversos.

El Parlament de Catalunya va aprovar per unanimitat la Llei 11/2014, de 10 d’octubre, que garanteix els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals (LGBTI) i l’eradicació de l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia.

El terme trans* engloba a totes aquelles persones que s’identifiquen amb un gènere diferent a l’assignat al néixer o que expressen la seva identitat de gènere de manera no normativa. Aquesta diversitat s’expressa afegint un asterisc a la paraula trans*.

Al gener del 2022 s’inicia la Unitat Trànsit al CAP Sant Fèlix de Sabadell. Es la primera unitat trans* de la Direcció d’Atenció Metropolitana Nord. Els objectius de la unitat trans* Sabadell són els següents:

• Acompanyar a les persones trans* en les seves necessitats i decisions respecte a la identitat sentida.
• Escolta activa: relat de la seva identitat, suport de l’entorn i necessitats.
• Informar, iniciar tractaments hormonals i ajustar-los.
• Assessorar sobre tractaments quirúrgics i activitats preventives i de promoció de la salut.
• Oferir acompanyament psicoterapèutic si el volen i grups terapèutics com complement al procés terapèutic i/o com espai de socialització.
• Oferir acompanyament de les famílies si precisa.
• Fer informes sobre el procés de transició (escoles, instituts, universitats, entorn laboral, professionals, etc.), que facilitin la seva integració en el sexe sentit.
• Assessorament a professionals de la salut (psicologia, pediatria, psiquiatria, medicina de família, endocrinologia, etc.) sobre les diferents identitats i acompanyament necessari.
• Vincular a la persona trans* en xarxes d’iguals com a element d’integració i retorn del propi procés.

L’accés de la població pot ser per correu electrònic: transitassirsabadell.mn.ics@gencat.cat o a través del formulari que trobareu a http://primaria.icsmetropolitananord.cat/unitat-transit. L’horari d’atenció és dimecres i dijous tarda, CAP Sant Félix, Ctra. de Barcelona, 473, planta 4, Sabadell.

Mindfulness a l’embaràs

Ser mares i pares és una experiència meravellosa i profundament transformadora. Afrontar els importants canvis físics i psicològics que es produiran, no sempre es fàcil. Moltes embarassades pateixen nàusees, vòmits, cansament o diverses molèsties físiques que posen a proba les seves fortaleses.

L’embaràs és una etapa de canvis vitals en la que poden aparèixer pors, dubtes i preocupacions. A més a més, no està exempta dels estressants de la vida comuna com maldecaps financers i reptes de relació, que podem ser exacerbats pels actuals fenòmens globals (pandèmia de la COVID-19 i guerra d’Ucraïna). Tot això fa que algunes dones sentin dificultat per adaptar-se i experimentin estrès, ansietat o depressió.