Alletament

• Introducció
• Les claus de l’alletament
• Alletament difícil
• ASSIR de referència per als grups d’alletament
• Bancs de llet
• Tirallets
• Bibliografia i enllaços

Introducció
L’OMS recomana la lactància materna exclusiva durant els primers sis mesos. A partir d’aquesta edat, ja es poden començar a donar aliments apropiats per a l’edat i segurs. Al mateix temps, la lactància materna es pot mantenir fins als 2 anys o més.

Perquè les mares puguin practicar l’alletament exclusiu durant els sis primers mesos, l’OMS i l’UNICEF aconsellen:

• Iniciar l’alletament durant la primera hora de vida.
• Practicar l’alletament exclusiu, és a dir, proporcionar al lactant únicament llet materna, sense altres aliments o begudes, ni tan sols aigua.
• Donar el pit quan el nen ho reclami, ja sigui de dia o de nit.
• No fer servir biberons, tetines o xumets.

La llet materna és el primer aliment natural dels nens, proporciona tota l’energia i els nutrients que necessiten durant els seus primers mesos de vida i continua aportant almenys la meitat de les seves necessitats nutricionals durant la segona meitat del primer any i fins a un terç durant el segon any de vida.

La llet materna promou el desenvolupament sensorial i cognitiu, a més de protegir el nadó de malalties infeccioses i cròniques. La lactància natural exclusiva redueix la mortalitat infantil per malalties de la infància, com la diarrea o la pneumònia, i afavoreix un ràpid restabliment en cas de malaltia. La lactància natural contribueix a la salut i el benestar de la mare, ajuda a espaiar els embarassos, disminueix el risc de càncer ovàric i mamari, incrementa els recursos de la família i el país, és una forma segura d’alimentació i resulta innòcua per al medi ambient.

Les claus de l’alletament matern

• Confia en el teu cos i en la teva capacitat per satisfer totes les necessitats del teu nadó.
• Alleta tan aviat com puguis. La majoria dels nadons estan disposats a mamar durant la  primera hora després del part, quan l’instint de succió és molt intens.
• Ofereix el pit sovint dia i nit. El pit no té horari. No miris el rellotge i dóna-li el pit cada cop que busqui o plori, sense esperar que “li toqui”. Com més mama el nadó, més llet produeix la mare.

És important respectar l’equilibri  natural i deixar que sigui el nadó qui marqui les pautes, mamant a demanda. No cal sentir el pit ple;  la llet es produeix principalment durant la presa gràcies a la succió del nadó.

• Mentre mama no només s’està alimentant i assegurant-se una bona provisió de llet futura: també està gaudint del teu contacte, de l’escalfor de la teva pell.
• Assegura’t que el nadó succiona eficaçment i en la postura correcta.  Una bona col·locació facilita mugrons sans, succió eficaç i satisfacció del  nadó. Amb una bona col·locació, fins i tot les mares amb mugrons invertits  poden alletar.
  • Agafa el nadó “panxa contra panxa”, així no haurà de girar el cap per  arribar al mugró.
  • Aguanta el pit amb el dit polze per sobre i  els altres dits per sota, prou endarrerits respecte de l’aurèola. Espera fins que el nadó obri la boca ben oberta.  Apropa el nadó al pit.
  • Assegura’t que el nadó pren el mugró i  gran part de l’aurèola amb la boca. Si el  nadó mama amb la boca ben oberta, té el nas i el mentó enganxats  al pit i el llavi inferior tombat  cap avall, la postura és correcta.
  • Si el nadó xuma només el mugró, mama amb la boca poc oberta i  el nas no li frega el pit, la postura no és correcta. Evita aquesta  postura ja que contribueix a tenir problemes amb l’alletament com  els mugrons adolorits i amb clivelles, pits durs i adolorits i  producció insuficient de llet.
• Mantingues els pits secs. Hidratar els mugrons amb la teva llet ajuda a prevenir les clivelles. Si te n’han sortit per una mala posició, així aconseguiràs que es tanquin més aviat.
• Deixa que el nadó mami del primer pit tant com vulgui, fins que el deixi. Després  ofereix-li l’altre. Així el nadó prendrà la llet que es produeix al final  de la presa, rica en greixos i calories, i es sentirà satisfet.
• Els nadons sans no necessiten biberons d’aigua, sucs, llet artificial ni infusions; tampoc no necessiten xumets ni mugroneres.
• Tingues cura de tu mateixa. Cal que trobis moments de descans per centrar la teva atenció  més en el nadó.
• Només la mare pot alletar, però participar en la criança d’un fill va molt més enllà d’alimentar el nadó. Inclou tenir cura també de la mare, vetllar per la comoditat i les necessitats de tots dos, responsabilitzar-se de moltes altres tasques, atorgar suport i confiança i, per suposat, donar-los molt d’amor. Demana ajut a la teva família i als amics.
• Busca suport, consulta amb la teva llevadora i amb els grups de suport a l’alletament del teu municipi.
• Quant de temps cal donar el pit és una decisió única i exclusiva de cada mare.

  Alletament difícil

Vés a la consulta de la llevadora si:

• T’han sortit clivelles.
• Tens els pits congestionats.
• Sents dolor en alletar.
• El mugró es veu vermellós i sents «cremor».
• Notes al pit una zona inflamada amb un punt o bony dolorós al tacte.
• Si, de sobte, tens febre i sensació de malestar general.
• Si el teu nadó augmenta poc de pes, està molt adormit o mulla poc els bolquers.
• Si tens dubtes o angoixes de qualsevol mena.

 

Dolor a la mama lactant

El dolor és el problema més freqüent en les dones que alleten i el motiu principal d’abandonament de la lactància maternal.

És molt important tenir clar que:  Alletar no ha de fer MAL.

La majoria de vegades té una solució senzilla.

Les causes de dolor poden ser diverses: ingurgitació mamària, clivelles, síndrome de Raynaud i infecció bacteriana.

A vegades es pot incrementar per:

• posició inadequada,
• alteracions mecàniques de succió o deglució,
• Processos dermatològics de la fossa de la mare.

Per tant, si hi ha dolor, consulta amb la teva llevadora.

Ingurgitació mamària

La ingurgitació mamària és una inflamació de les mames produïda per una acumulació de líquid entre els teixits (edema intersticial bilateral).

Es caracteritza amb un inici precoç entre 24 i 48 hores, i es manifesta amb l’augment del volum de les mames, dolor, enduriment i  febrícula.

Com podem tractar-la?

• Fent drenatge limfàtic.
• Fent l’extracció manual i massatge per afavorir el buidament correcte.
• Preses més freqüents.
• Col·locant al pit, després de la presa, una fulla de col amb el nervis trencats passant-li per sobre, per exemple, una ampolla de vidre.
• Demanar ajuda i
• Prendre antiinflamatoris (com ibuprofèn) per evitar complicacions.

Clivelles

Són lesions i falta de teixit als mugrons causades per una mala posició i potser per problemes del tel de la llengua del nounat.

Fan dolor durant les preses, sobretot al primer moment de l’agafada.

Com podem tractar-les?

• Corregint la posició del nounat i la comoditat de la mare.
• Valorant per un professional especialista el fre lingual del nadó i la necessitat o no de fer una intervenció quirúrgica.
• Fent un seguiment continu amb la llevadora per detectar possibles problemes i així prevenir noves aparicions i evitar empitjoraments.

Consulta dubtes per Skype