El dia 31 de març se celebra el dia internacional per a la visibilitat Trans+, iniciativa que va néixer el 2009 com a reacció als pocs dies festius LGTBI. Fins aleshores, tan sols es commemorava el dia Internacional de la Memòria Transsexual que recorda les persones Trans víctimes de crims d’odi.
Aquest any, al nostre país també hem de celebrar que fa poc més d’un més, s’ha aprovat la Llei per la igualtat real i efectiva de les persones Trans+ i per la garantia de les persones LGTBI. Ha estat aprovada després d’anys de reivindicació i diàleg. Ha estat un procés molt mediatitzat, polititzat i fortament polaritzat que ha generat molts debats i controvèrsia. Una llei necessària que tot i que ha patit modificacions i retallades suposa una indiscutible conquesta de drets i llibertats de les persones LGTBI+. Una qüestió de drets humans.
La invisibilitat és una forma de discriminació
La visibilitat Trans s’ha de lluitar cada dia doncs les persones del col·lectiu encara pateixen discriminacions socials, laborals i violències.
Que les persones Trans+ estiguin en tots els àmbits de la societat ens serveix per fer-les visibles, per trencar estereotips i per construir referents positius.
Ha de ser una lluita de tota la societat. Potser no n’hi ha prou en respectar, cal denunciar les discriminacions i els comentaris transfòbics del nostre entorn, encara que no siguem les persones afectades. Educar-nos i educar en diversitat sexual i afectiva. És responsabilitat de tots, totes i totis contribuir en transformar-nos en una societat més justa, amable i diversa.
Olga Dern
Llevadora Unitat Trànsit Sabadell
Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (ASSIR) 