El fet de tenir un determinat tipus de cromosomes, que es corresponen amb un cos i uns òrgans genitals, no vol dir que la persona se senti identificada sempre amb aquest sexe assignat biològicament i socialment. És el sentiment de sentir-se home o dona el que definirà la identitat sexual de cadascú.
L’orientació sexual es defineix com el desig o l’atracció sexual, eròtica o amorosa cap a persones en funció del seu sexe. Segons la seva orientació, les persones poden ser heterosexuals si senten desig o atracció cap a persones de sexe diferent del propi, homosexuals quan és cap a persones del seu mateix sexe i bisexuals si és cap a persones dels dos sexes indistintament.
Tant l’orientació com la identitat sexual són aspectes de la nostra sexualitat que no podem escollir i, per tant, no podem canviar.
La gran majoria de persones reconeixem la nostra orientació des de ben petits. D’altres poden trigar més temps a prendre’n consciència i a acceptar-la. Aquests últims passen un temps de confusió, que de vegades els pot afectar emocionalment i psicològicament. El descobriment de l’enamorament, les primeres fantasies sexuals i les primeres conductes sexuals a l’adolescència comencen a aproximar-nos a la definició de la nostra orientació. Tot i que l’adolescència és un moment important en el procés d’identitat, és durant tota la nostra vida amb les nostres experiències, els desitjos i els sentiments que es determina la nostra orientació.
De vegades, pressions culturals, socials i familiars fan que el procés de determinació, o el que coneixem com a “sortir de l’armari,” pugui ser dificultós i necessiti ajuda professional.
Les orientacions homosexuals i bisexuals no es consideren malalties mentals ni anomalies. L’ajuda professional sempre ha d’anar dirigida cap a l’autoreconeixement i l’autoacceptació.
Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (ASSIR) 