Entrevista a Rosa Ribas, autora del llibre “Les mares que ens han parit”

Les mares que ens han parit (Catalan Edition) de [Maria Rosa Ribas Poch]La Rosa ha estat companya meva fins que es va jubilar, ja durant la residència observaves amb admiració la paciència i empatia que presentava davant dels joves adolescents que venien a la tarda jove, mai tenia pressa ni corria, tenia llargues cues fora la consulta però ells s’esperaven i mai marxaven sense que ella els pogués atendre.

Per mi, és un exemple de passió i estima a la seva professió i el que comporta l’atenció a la dona i la seva salut sexual i afectiva. Les llevadores que hem tingut el gust de treballar-hi n’hem après molt, per això em fa especial il·lusió poder entrevistar la Rosa pel seu llibre, per això i perquè aquest llibre és també un reconeixement a l’herència cultural de les llevadores.

“Les mares que ens han parit” és una lectura que et transporta a temps molt llunyans i et passeja quasi sense adonar-te per diferents èpoques de la història, repassa el paper de les dones dins la societat, poderoses i alhora temudes i controlades per l’home han estat la peça clau per a l’evolució i la continuïtat de l’ésser humà.

 

1. Rosa d’on neix el desig d’escriure aquest llibre?

El naixement d’aquest llibre ve de lluny. Saps que he treballat molts anys en el servei de l’ASSIR de Mataró atenent a les demandes de les dones i parelles al voltant de la seva salut sexual i reproductiva i especialment sobre l’anticoncepció. La primera pregunta que em vaig fer i que em va motivar a interessar-me per la historia de la fecundació va ser: Com s’ho devien fer les dones i parelles d’abans per controlar el nombre de fills? A partir d’aquí vaig començar a buscar informació i em va sorprendre i meravellar les habilitats i la imaginació de les societats antigues en pensar de quina forma podrien controlar la seva fecunditat, es a dir en pensar, crear i utilitzar mètodes anticonceptius.

Alhora, vaig anar veien que, en cada època històrica, la explicació de com ens quedàvem embarassades tenia a veure amb com cada època s’explicava el funcionament del cos del l’home i de la dona i el corresponent aparell reproductor. Em vaig anar interessant pel tema i he volgut exposar per una banda que des de sempre la humanitat ha tingut interès pel control de la fecunditat i, per altra banda, els condicionants socials, polítics i religiosos que l’han celebrada i controlada. A més, el conjunt d’aquests factors repercuteix en el valor assignat a la dona en cada època. Relacionar aquests diferents aspectes és el que he pretès exposar i transmetre en el llibre “Les mares que ens han parit”.

 

2. La religió, les creences i les societats patriarcals no ens han fet cap favor a les dones a l’hora de poder dir la nostra oi?

Soc molt respectuosa amb el sentiment religiós de les persones perquè forma part de la seva vida íntima. Ara, com institució, les religions penso que han recolzat i afirmat la organització patriarcal de les societats basant-se en la submissió i/o dependència de la dona respecte a l’home. Se’ns ha relegat la funció de mare i esposa des de fa molts segles. El perquè no se sap però jo participo de les opinions que creuen que és pel control de la nostra capacitat tant preuada de crear vida.

Sí que actualment hi han petits avenços i que aquest han estat produïts per l’entrada de la dona a l’educació i a partir d’aquí la incorporació d’ella al coneixement reconegut i al mon laboral remunerat. Al repassar la historia veiem que d’això fa poquet, a meitats del s. XX i, a més a més, bàsicament en els països desenvolupats. Ara es comença a veure una força feminista molt potent. Que és mantingui! perquè queda molt per fer, tant per conquerir com per no perdre els avenços. Esperem que entre tots i totes anem construint un mon més just per a tothom.

 

3. Rosa, com t’has documentat per escriure aquest llibre? Pot ser que fins i tot el fet de buscar informació t’hagi portat a viatjar a d’altres països?

El primer que vaig llegir va ser uns fascicles dels laboratoris Shering,História de la ginecología y obstetricia” i em van entusiasmar. A partir d’aquí se’m despertà la curiositat i he anat llegit llibres sobre la història de la medicina, de les llevadores, de la infermeria, molts treballs de historiadors i historiadores sobre el tema, articles, tesis doctorals…, i del que llegia extreia la part relacionada amb la fecunditat, amb la cura de les embarassades, els parts, la funció de la llevadora i la consideració de la dona. També, m’ha interessat molt destacar dones valentes i influents que en molts llibres d’història no s’anomenen.

Junt amb el llegir tinc l’interès per visitar indrets importants a la història, com ara l’illa de Cos, Grècia, on va néixer Hipòcrates, el poblat de Catalhujuck, Turquia (7.000 aC – 5.600 aC), on es diu que hi ha les primeres parets d’habitatges conegudes fins avui; museus (París, Londres, Viena, etc.) per veure les figuretes tan emocionants com les “venus prehistòriques”, i també ben a prop nostra, a les mines de variscita de Gavà on s’hi ha trobat la “Venus de Gavà”, figureta de dona embarassada de 5.000 aC etc., en fi, en tots els viatges tinc una antena amb la història de la fecundació que d’alguna forma m’acosta a altres èpoques i m’enriqueix els coneixement.

 

4. La teoría de l’humor de Sòcrates i de retruc la seva definició de la dona “freda i humida” trobo que ha perdurat en moltes cultures i al llarg de la història, què en penses?

Cert que ha durat molt de temps i es ben curiós. Això que la dona és “freda i humida” ha estat en el inconscient col·lectiu durant molts de segles i penso que, en certa manera, encara perdura. Quan es diu que les dones “en tenim menys ganes” perquè som més fredes ve d’aquí. Quan se’ns diu que som més febles, les creences negatives al voltant de la menstruació… tots aquest prejudicis venen de la consideració que “la dona no està acabada de fer per falta de calor” i els hem anant mantenint durant segles. Son explicacions que ajuden a justificar el patriarcat i la submissió de la dona. M’imagino que per això és tant difícil trencar amb actituds masclistes perquè portem molts segles amb pensaments erronis i greus però gravats amb ferro roent.

 

5. Aquesta entrevista Rosa podríem dir que va començar l’altre dia quan tornàvem amb cotxe del XXVI simposi de la societat catalana de contracepció, quin contrast l’anticoncepció actual amb totes les referències de la prehistòria… o potser no hi ha tanta diferència?

Sí que hi ha diferencia.

És cert que els mètodes de barrera són molt antics i que l’anticoncepció ha existit al llarg de la història però la seva utilització i acceptabilitat social i moral, per part de la majoria de dones de la societat no ha sigut sempre igual. El coneixement, la tècnica i la industrialització dels mètodes anticonceptius fa que s’hagin perfeccionat i que el control de la natalitat arribi a molta més gent. Es complicat comparar èpoques ja que l’esperança de vida ha canviat moltíssim i junt amb altres canvis socials fa que actualment tinguem molts menys fills que en èpoques antigues on la mortalitat materno infantil era molt gran i era necessari tenir-ne molts perquè alguns arribessin a adults.

De tota manera, tots els estudis diuen que l’accés a l’educació és el factor principal en la utilització de mètodes anticonceptius. Amb l’educació i l’accés al coneixement la dona adquireix autonomia i participa del mon social, laboral i professional i comença a trencar el mandat que fins ara tenia la dona de ser exclusivament mare i esposa. Aquest és el canvi més gran que vivim.

 

6. Ara que just estrenem el permís de paternitat de vuit setmanes, que n’opines sobre el permís de maternitat que fa trenta anys que no es toca?

Es una bona noticia que hi hagi un permís paternal de vuit setmanes doncs ajuda a compartir la criança que és tant com hauria de ser. A mi en sembla que fins que la societat no consideri la maternitat i la criança dels fills com un bé productiu tant important com qualsevol altre feina no hi haurà igualtat entre l’home i la dona. Penso que el permís de maternitat s’hauria de revisar perquè l’embaràs, el parir i la criança és un bé productiu i no només una funció biològica i natural de la dona sense cap valor econòmic, social i polític. No s’hauria de penalitzar si una dona o home deixa i/o disminueix, per una època a la seva vida, el treball professional per dedicar-se a la criança i educació dels fills. Penso que donat que l’esperança de vida s’allarga i que el conjunt de la salut de la societat millora, queden molts anys per dedicar-se al treball professional. Per tant, sí estic d’acord en que s’hauria de revisar el permís de maternitat i no enfocar-ho com un privilegi sinó com una millora social per tota la societat.

 

7. I per acabar, els dimecres treballo a la consulta jove amb una altra companya llevadora, t’agradaria poder tornar-hi de tant en tant?

Anna, que bé que t’agradi treballar amb els joves perquè la motivació és bàsica per coneixe’ls, saber dels seus dubtes i inquietuds i poder dóna’ls-hi un cop de mà. Penso que tots i totes comencem la nostra vida afectiva i sexual de cero, i que les pors, dubtes i reptes referents a la sexualitat dels joves d’avui probablement no siguin molts diferents dels joves de la meva època. Tanmateix crec que és important que es sentin escoltats i rebuts amb empatia i comprensió per persones més properes en edat, com tu i la teva companya llevadora. Anna, crec que cada etapa vital té les seves peculiaritats i els joves es senten més a prop de persones més joves, Vosaltres, amb la vostra experiència i observació sabeu com expressen el què senten. Crec que si vingués a la consulta es notaria un tracte forçat, antinatural tant per edat com per falta de quotidianitat i de regularitat amb el seu contacte. De totes formes, moltes gràcies per la convidada.

 

Moltes gràcies per tot, Anna. Gaudeix d’aquesta feina tan important i emocionant d’acompanyar a les dones i parelles a gaudir de la seva sexualitat i maternitat.

Una abraçada.

 

A. Estruch
Llevadora ASSIR Mataró

Quant a assirmn

Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva
Aquesta entrada ha esta publicada en consells. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.