LA VASECTOMIA: HOMES IMPLICATS EN L’ANTICONCEPCIÓ

…”el meu marit, estic segura que no es farà la vasectomia, no en vol sentir ni parlar, …”
(Maria 40 anys, amb tres fills, dos d’ells nascuts per part per cesària i un antecedent d’un avortament espontani)

“… no em vull fer la vasectomia, vaig sentir que pot afectar la libido i la potència sexual. A més a més, a mi em fan molta por les agulles i els hospitals…”
(Joan 38 anys, 2 fills)

“… em plantejo fer-me la vasectomia perquè la meva parella ja ha carregat amb moltes molèsties a causa de les hormones que s’ha estat prenent molts anys com a mètode anticonceptiu, als dos embarassos, i la lactància que ha donat als nostres dos fills. Ara em toca a mi fer alguna cosa…”
(Xavi 41 anys i dos fills)

La majoria d’homes són reticents a elegir com a mètode la vasectomia. Molts dels motius pels quals no se la volen ni plantejar es deuen a una manca d’informació evident que els fa creure tots els mites que encara existeixen sobre aquest mètode en relació a la 

virilitat i masculinitat. En molts casos ni s’ho plantegen perquè no se senten gens implicats en el tema de l’anticoncepció i deleguen a les seves parelles aquesta responsabilitat.
La manca d’informació respon entre altres aspectes a què no solen fer-se campanyes informatives que parlin obertament de la vasectomia com un mètode irreversible a tenir en compte.

Socialment i sanitària, sembla que protegir-se de l’embaràs sigui un problema tan sols de la dona en qualsevol edat. A l’inici de les relacions sexuals, les dones sense les seves parelles, són les que acostumen a anar a cercar informació i mètodes, i també la pastilla de l’endemà en cas de necessitat . Un embaràs no desitjat, moltes vegades, també l’afronta la dona sola. En edats més madures, després dels embarassos i els parts, segueix sent la dona la que assumeix la responsabilitat de l’anticoncepció.

La vasectomia no és una opció per a tots els homes. És un mètode que, en principi, s’ha de plantejar com a irreversible i definitiu respecte a la possibilitat de poder tenir fills. Això propicia que quan un home es planteja aquest mètode se li pregunti si n’està segur del tot. Moltes vegades se li diu encara que ja tingui fills: “la vida és molt llarga i pots canviar de parella…”. Comentaris que no se li solen fer a una dona quan planteja fer-se una lligadura. Massa sovint ens trobem amb actituds molt paternalistes davant d’aquells homes amb por de qualsevol intervenció, se’ls justifica i excusa. Hi ha moltes dones amb terror a les agulles i els hospitals que s’han de fer anàlisis durant l’embaràs i afrontar un part o a una cesària estoicament.

La societat no ajuda els homes a decidir-se per la vasectomia perquè a vegades els que se l’han feta ho porten en secret en segons quin entorn. Tenen por de ser qüestionats o ser els protagonistes d’una broma fàcil, per aquest silenci no poden ajudar i animar a altres homes amb la seva experiència.

La vasectomia és una tècnica relativament senzilla que es practica de forma ambulatòria, no requereix ingrés hospitalari, molt fiable i segura. Es pot realitzar en l’àmbit públic amb algun requisit d’edat i nombre de fills, i amb una llista d’espera variable segons les èpoques. També es pot fer en l’àmbit privat. En tots els casos,la llevadora, el ginecòleg o el metge de capçalera del CAP poden informar de tot el procés, el circuit que cal seguir i aclarir tots els dubtes i pors que es tinguin.

Haurem de reflexionar com a societat de la persistència encara de tots els tabús i falsos mites que envolten a la vasectomia. Prendre consciència de la realitat actual en què sempre se li exigeix a la dona tota la responsabilitat de la contracepció, assumint-ne les incomoditats i efectes secundaris durant molts anys o durant tota la seva vida reproductiva. També cal tenir en compte que hi ha gent que té molt clar que no volen, ni voldran mai tenir fills a la vida i que tenen el dret i la llibertat de poder a optar per un mètode irreversible com pot ser la vasectomia.

Deixar de tenir capacitat reproductiva no produeix cap canvi en la virilitat. Ser home també és implicar-se com a parella en l’anticoncepció. No sempre ha de ser el cos de la dona el que es mediqui o s’intervingui per aquest fi. Haurem d’educar-nos tots amb el concepte de la corresponsabilitat anticonceptiva en la parella, per tal de triar en cada moment de la nostra vida reproductiva el mètode més idoni.


Olga Dern Garriga (ASSIR Sabadell)

Quant a assirmn

Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva
Aquesta entrada s'ha publicat en contracepció i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.