Vaginitis i vaginosi en l’embaràs

L’embaràs es caracteritza per un període en què la flora vaginal, considerada com fisiològica en l’edat fèrtil, sofreix variacions a causa del canvi hormonal.

L’aparell genital femení passa per diferents etapes, totes elles controlades per l’activitat endocrina. Els fetus reben estímuls de les hormones maternes a través de la placenta i així la vagina és colonitzada per lactobacils, els bacteris dominants a la vagina de la dona. A més d’aquesta colonització, el sistema endocrí també determina l’estructura i les condicions imperants en la cavitat vaginal al llarg de la vida de la dona.

Durant l’embaràs hi ha certa immunosupressió induïda per diverses substàncies per tal d’evitar el rebuig del fetus, que expressa antígens paterns i per tant són estranys per al sistema immune de la mare.

Així, els canvis hormonals produïts per l’augment dels estrògens juntament amb la supressió de la immunitat cel·lular, es relacionen amb un augment en la colonització, infecció i recurrència de la candidiasi, principalment per Candida albicans, una infecció causada per un fong del gènere Candida , que afecta vagina i vulva. La seva simptomatologia és pruïja intensa i una secreció similar a la llet tallada que la fa molt característica.

Una altra de les patologies causada per un desequilibri de la flora vaginal és la vaginosi bacteriana, que a diferència de la Càndida, està produïda per un grup de bacteris, sent la Garderella vaginalis una de les més predominats. A diferència de la Càndida, aquesta pot passar inadvertida en no presentar simptomatologia i quan passa, sol ser un flux líquid de color gris i amb olor de peix després de les relacions sexuals.

Tant les Candida com els bacteris causants de la vaginosi bacteriana, es troben a la vagina en un nombre determinat i controlat. Durant l’embaràs, i a causa dels canvis abans esmentats, aquest equilibri es trenca i s’afavoreix la seva aparició.

Les dues infeccions vaginals, juntament amb altres amb menor prevalença, poden tenir efectes perjudicials en l’embaràs si no són tractades adequadament, com l’amenaça de part preterme, ruptura prematura de membrana així com corioamnionitis i endometritis postpart.

Hi ha mesures preventives per disminuir el risc de tenir infecció vaginal. La utilització de roba interior de cotó, fer servir un sabó íntim en el rentat diari, no utilitzar roba ajustada, no realitzar dutxes vaginals, prevenir l’excessiva humitat de la zona evitant l’ús de salvaslip diari, assecar correctament la zona genital, dormir sense roba interior i assecar-se correctament l’àrea genital sempre de davant cap enrere, esdevenen mesures essencials per evitar la seva proliferació.

La dieta també és molt important. Evitar el consum de sucre i productes refinats i substituir-los per carbohidrats complexos i grans integrals.

Un altre dels tractaments actuals són els probiòtics i els prebiòtics. La funció dels probiòtics en l’ecosistema vaginal consistiria bàsicament en impedir la proliferació de microorganismes patògens i la pèrdua de lactobacils.

Els últims estudis han incrementat l’interès en l’ús preventiu i/o terapèutic de probiòtics en dones gestants amb una vaginosi bacteriana o una candidiasi vaginal.

Cristina Canal

Llevadora ASSIR Santa Coloma de Gramenet

 

Quant a assirmn

Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva
Aquesta entrada s'ha publicat en consells, embaràs i part, postpart i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.