Ser llevadora, tot un art: Entrevista a Carme Magem Prat

La Carme és una llevadora de l’ASSIR de Granollers, autora de la il·lustració que encapçala l’apartat de l’embaràs del nostre BLOG.pagina embaras_retall
Va néixer a St. Vicenç de Castellet, està casada i té dos fills de 27 i 23 anys.
Des de fa anys compagina la seva passió per la pintura i l’art amb la seva implicació diària en la feina amb les dones.cm-treballant
Exposa a galeries de diferents països i col·labora en prestigioses fires internacionals
Durant aquest mes de Desembre, ha col·laborat amb el Col·legi d’Infermeria en un Afterwork “Llevadores Artistes” on ha exposat les seves obres.
Creiem que és una bona oportunitat per apropar-nos i parlar amb la Carme llevadora i artista.  Carme, que et va portar a formar-te com a llevadora? Va ser una professió vocacional?
És difícil de dir, perquè des de petita que ja estava interessada en el món artístic. En un moment de la meva vida, per circumstàncies familiars va haver-hi un apropament a l’ambient hospitalari i això em va fer decidir per la sanitat.
Primer vaig treballar com a auxiliar clínica però el que més m’agradava era la maternitat i això va fer que finalment em formés com a llevadora.
Tenia el cor dividit.

En quin any vas començar a treballar?
Vaig començar a treballar com a llevadora l’any 1981 a la sala de parts de l’Institut Dexeus on vaig estar fins a l’any 1989.
El 1992 vaig treure plaça com a llevadora a assistència primària i des de llavors treballo a l’ASSIR Granollers, al CAP de la Roca del Vallès.cm-pintura

En aquests anys la dona i les seves necessitats han canviat molt, Que és el que més t’agrada avui, de la teva feina com a llevadora?
Sí que és cert, que tot ha canviat molt en aquests anys, però el que més m’agradava abans continua essent del que més gaudeixo avui en dia a la meva feina; i és el contacte directe amb la dona, el tu a tu.
Abans era només en el treball de part, ara ha canviat i les llevadores oferim aquest estret contacte durant tota la vida de la dona en un acompanyament integral a les seves necessitats. Però el contacte no ha canviat, és el mateix

Quan comença el teu interès pel món artístic?
Tenia 8-9 anys quan vaig començar a pintar.
Però el que més em va marcar va ser guanyar el meu primer premi en el Concurs de Pintura Ràpida a la festa Major del meu poble.
Tenia 12 anys i va ser la meva primera obra, que encara guardo amb molt d’afecte. Vaig pintar la imatge del carrer de la Fira del poble amb les seves paradetes, vist des del balcó de casa d’uns amics. És una obra molt bonica.
Des dels 12 anys que no he deixat de rebre classes de pintura i tècniques pictòriques en diferents escoles.

La teva professió com a llevadora ha anat adaptant-se als canvis socials en la dona i a les seves noves necessitats. La teva tècnica pictòrica també han anat evolucionant.
Quina és la teva tècnica en l’actualitat, creus que està acord amb el teu moment vital i/o professional?

Vaig començar a pintar a l’oli. Fa uns 10 anys que vaig introduir el collage i faig una combinació de les dues tècniques.
El que m’agrada és no tenir l’obligació de fer una cosa concreta, de tenir llibertat, igual quecm-ink-2 a la meva feina.
Puc fer obres que requereixen molt de temps i dedicació quan treballo amb collage i oli, o fer obres més ràpides quan treballo el dibuix sobre paper en tinta. Igual que amb les dones i les seves diferents necessitats, adaptar-me als temps.

Les teves obres són un reflex de la teva personalitat serena, elegant i harmònica. Què és el que t’aporta la dedicació a la pintura?
Poder deixar anar la meva imaginació, els meus gustos estètics, poder escapar-me del dia a dia i de tot el que suposa la gestió del temps.
Quan estàs pintant el temps no compta. La pintura és una forma d’evasió molt important.
També és una forma de comunicar-te amb els altres, el pintor, vulgui o no, transmet un missatge i rep una resposta de l’espectador, això pot ser molt gratificant i també molt arriscat. Quan exposes o mostres la teva obra tens la sensació que et despulles en públic.

Què vols transmetre amb les teves creacions?
No puc separar els meus sentiments de les sensacions que tinc quan pinto, la serenitat, l’harmonia, l’equilibri, em són imprescindibles, tant a l’hora de pintar com a l’hora de mirar l’obra ja feta i sentir que m’arriba aquesta sensació.
M’agrada pensar que les meves obres són un descans pels sentits, que la seva contemplació pot transmetre sensacions positives i fer que la persona es trobi bé.

Amb què t’inspires?
Qualsevol cosa que m’atregui visualment pot suposar una font d’inspiració,
Sempre depèn més del moment en què em trobi i dels ulls amb què m’ho miri.
Per tant, inspiració en qualsevol racó i/o moment.cm-pintura-3

La temàtica de la dona i la maternitat és present a la teva obra, creus que la teva professió com a llevadora i el contacte estret que et permet amb les dones et serveix d’inspiració?
Des de l’inici la figura femenina i els rostres de dona han estat molt presents.
M’atreu poderosament i és evident que la meva feina com a llevadora influeix clarament, permetent-me un profund coneixement de la dona i els seus vessants.

Tractes la figura de la dona amb una sensibilitat especial, les imatges desprenen caràcter, tendresa, força i sensualitat. Com veus la dona en la societat actual?
Afortunadament, el paper de la dona està més present a la societat, però encara estem molt enrere.
Penso que sobretot en la pròpia consciència de dones, en general pensem que per tenir un paper social important hem de comportar-nos com a homes i és un error. El que hem d’intentar és a l’inrevés.

Recentment has col·laborat amb el Col·legi d’Infermeria en una exposició de pintures realitzades per llevadores i que tenen en comú les diferents versions de la maternitat, la dona i els cicles menstruals, entre d’altres. Tots ells temes relacionats amb la teva pràctica assistencial.
T’ha agradat l’experiència de compartir la teva feina artística amb les teves companyes de professió. Què t’ha aportat?
M’ha agradat molt, molt.
Ha estat excepcional, ja que és com conciliar dos mons que semblen diferents però que estan tan interrelacionats en mi, el món de la feina i el món de l’art.
Una gran iniciativa del Col·legi per obrir les portes a conèixer altres aspectes de les persones que ens dediquem a la sanitat.

cm-ellaCreus que els teus vessants com a llevadora i artista es complementen, et sents igual de plena amb ambdues activitats? O cadascuna t’aporta coses diferents?
Es complementen i s’ajuden, de vegades una és una descàrrega de l’altra.
Això de tenir un peu a cada banda em va molt bé. Gaudeixo de les dues molt i una enriqueix l’altra

Una frase o dita amb què et quedaries o que inspira la teva vida.
Una frase d’H. Matisse que defineix el què és per a mi la pintura
“Somnio amb un art d’equilibri, de puresa i serenitat, sense objecte pertorbador o molest. Una influència calmant, com una bona butaca que dóna relaxació de la fatiga física”
Un color: vermell carmí
Una dona: Louise Bourgeoise, una escultora francesa que va dedicar la seva vida a l’art i a la reivindicació feminista fins més enllà dels 90 anys. M’agraden especialment les seves aranyes.

Gràcies Carme per omplir els nostres sentits!!!
Susana Sancho Esteban
Llevadora ASSIR Granollers

Quant a assirmn

Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva
Aquesta entrada s'ha publicat en actualitat, entrevista, professionals i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.