La Chupipandi i el fil invisible

Cau la tarda, i la llum esmorteïda del sol de tardor fa brillar els grocs, els taronges i els marrons de les últimes fulles que es resisteixen als arbres. L’hivern és a prop, el Nadal ja treu el nas per la cantonada. Avui és el dia, em retrobaré amb la Chupipandi…image7-1

Vaig cap a l’aula d’educació sanitària del meu centre d’atenció primària i des de lluny ja les sento, són inconfusibles, el xivarri, les rialles, les veus dels nens, els carros fent cua a la porta… abraçades i petons de reencontre. Sembla que no hagi passat el temps…
I ha passat més d’un any des que aquest grup de mares, autodenominades “Chupipandi” es van conèixer al grup prepart, aquí en aquesta mateixa sala. Al principi es miraven amb timidesa i desconfiança, però el fet de compartir un camí tan íntim, tan únic, tan especial com el de fer-se mares, els ha fet esdevenir una pinya, una gran família.
Després del grup prepart, va venir el postpart, on van compartir cares de son i ulleres que arribaven a terra, incerteses de criança, dubtes sobre la maternitat…
Són serveis que oferim des de l’ASSIR, els grups pre i postpart, però per a les dones són molt més que un punt de la cartera de serveis.
Entrem a la sala on es mouen amb soltesa i els peus se’ls en van sols a buscar els matalassos, com un ritual après, que la repetició ha fet espontani.
– “Com abans…”
– “Aquí ens vam conèixer…”
Diuen amb emoció…

image10-1
Però els nens ens fan adonar de com ha passat el temps. Ja no es queden quietets, fent sorollets o mirant-se les mans, ara es tomben, giren, gategen, s’enfilen per les cadires, el Biel ja surt mig corrent… En Romeo i en Thiago comparteixen joguines, l’Arnau i l’Aleix es miren còmplices buscant quina nova faran, l’Eric i l’Aleix volen el mateix nino… mentre que l’Eider, l’Anna i la Lucía investiguen i exploren el territori amb ulls desperts. Hi ha alguna cosa entre ells… sí, es coneixen des de abans de néixer, des de la panxa de les seves mares… és fantàstic.
Les mares xerren de nens, d’introducció d’aliments, de vacunes, de mocs, de discrepàncies d’opinió entre professionals, … m’expliquen que en acabar el grup de postpart van sentir un buit enorme i van decidir continuar trobant-se tots el dimecres a la tarda. Tenen un grup de WhatsApp que treu foc, que els acompanya a les nits en vetlla, a la matinada, en el dia a dia.
Reclamen la falta d’iniciatives socials i activitats lúdiques per a nadons fins als dos anys. Tenen fins i tot dificultat per trobar un lloc on poder anar a prendre un cafè i que tingui un espai pels nens, o una cosa tan senzilla com un canviador… no està la ciutat feta per a aquesta etapa vital.
Expressen que en temps passats la xarxa de suport la constituïen la família, amics o veïns, però a la societat actual les dones se senten molt soles en la criança. Molts cops la família no viu a prop, els amics treballen i no sabem ni com es diu el veí del cinquè. Vivim molt aïllats. I el grup dona l’escalfor de viure amb els iguals, amb les dones que estan just en la mateixa situació.

image10-3El grup és per elles un espai per compartir, un espai d’escolta, de respecte a la diversitat i a l’estil de cadascuna… i mentre parlen, visualitzo com si un fil anés de la Davinia a la Mar, passant per la Mari i la Cristina, arribant a la Mariona i la Irene, envoltant l’Erika, l’Eva i l’Eli i veig com han teixit una xarxa que les sosté, que els dóna suport, que les fa sentir acompanyades, …a la fi… un fil invisible que hi serà per sempre i que hem començat a entrellaçar als nostres ASSIR.
Endavant els grups! Que esdevenen en els nostres dies la primera pedra per construir una xarxa de dones i famílies que caminen de la mà, que es fan costat, que lluiten per un món millor pels seus fills i per uns fills millors pel seu món.

Núria risc

Quant a assirmn

Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva
Aquesta entrada s'ha publicat en nadons, postpart, Usuaris i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.